Josep M. Espinàs convida el públic a aprendre a viure la vida dels altres

L’escriptor Josep M. Espinàs va establir ahir a l’Auditori un diàleg amb el públic que va assistir a la X Jornada Literària Juan Ramón Masoliver, organitzada per la Fundació que divulga l’obra de l’erudit de Vallençana. L’autor va plantejar l’acte com una conversa amb els assistents i va trencar el gel amb un parlament sobre els seus records de Masoliver, amb qui va coincidir com a jurat de Premi Nadal. “No el vaig conèixer molt, però el recordo explosiu, contundent quan defensava una idea, parlava de moltes coses i feia seductors els seus plantejaments”, va apuntar Espinàs, tot afegint que “vaig compartir alguns moments, pocs, amb un home que no s’assemblava als altres”.

 

Josep M. Espinàs (Barcelona, 1927) va començar la seva carrera literària endinsant-se en la novel·la, gènere amb el qual ha obtingut els premis Joanot Martorell i Sant Jordi. També va guanyar el Víctor Català per a llibres de contes. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre els seus títols més destacats sobresurten tres llibres de contingut autobiogràfic: El teu nom és Olga, El nen de la plaça Ballot i Inventari de jubilacions. També destaca Temps afegit, una breu creació literària de moments diversos que pot ser considerada un autoretrat. En el món de l’assaig, Espinàs ha escrit obres com Relacions particulars, que explica el tracte que ha tingut amb autors com Cela, Pla, Delibes, Sagarra, Foix i Espriu i El meu ofici, una reflexió entre els oficis i la societat. Seguint amb la línia autobiogràfica de Temps afegit, ha escrit I la festa segueix, la seva darrera obra. “La festa és viure i ho dic quan he arribat als 83 anys; per la meva edat podria haver fet com altres autors i reflexionar sobre els meus darrers moments, però sóc un pessimista frustrat per l’entusiasme”, va expressar ahir a l’Auditori.

 

Espinàs ha fet una aportació singular a la literatura, l’explicació de les seves vivències de viatges a peu per territoris de Catalunya i de l’Estat espanyol. “El primer viatge que vaig fer va ser a Lleida i em va acompanyar Camilo José Cela, un home que, en privat, era molt senzill, però per donar-se publicitat donava una imatge més excèntrica”. L’escriptor català ha recorregut a peu el territori català i les seves darreres expedicions han estat a Navarra i Múrcia. No es pren aquests viatges com un recull informatiu “no vaig a buscar res, ni tan sols em preparo els viatges –ara, amb els anys, miro on si  tindré lloc on dormir i que no hi hagi terrenys molt complicats –només vull aprendre”, va explicar. Sí té clar que vol zones que no siguin turístiques ni explotades industrialment, per conèixer l’autenticitat dels pobles. “Sempre dic que aprendre a viure les coses dels altres ens fa ser més tolerants i t’enriqueixes com a persona”, va apuntar Espinàs com a conclusió. Arran dels viatges també va prendre una decisió: “He fugit de la ficció perquè les sortides m’han donat un material excepcional, la meva imaginació mai hagués estat capaç de crear situacions com les que m’hi he trobat”.

 

Sobre l’ofici, l’autor va destacar que “mai m’ho vaig plantejar, ni ser escriptor ni res”. De fet, Espinàs va estudiar Dret i fins i tot va exercir d’advocat. “He tingut sort perquè sempre he escrit el que he volgut i m’ho han publicat tot”. L’escriptor també va parlar del seu pas pel món editorial –va treballar a Destino– i va assegurar que “jo defenso més les editorials que no pas els escriptors, aquests últims no entenen que no és culpa de les empreses si un llibre no es ven; si li han donat la publicitat i la difusió adient, potser és que a la gent no l’interessa”. És més, Espinàs diu que no té gaire relació amb l’entorn literari: “De jove vaig aprendre dels autors més grans, com podria ser Masoliver, però els contemporanis sempre s’han cregut que tenien alguna cosa a ensenyar-me”.

 

La regidora de Cultura, Amèlia Morral (CiU), va presidir l’acte i va destacar el compromís de l’Ajuntament amb la Fundació Masoliver. “En aquest context de crisi se’ns fa difícil tirar endavant iniciatives com la revista Quaderns, però ens vam comprometre amb la Fundació i ens hem de mantenir ferms”, va apuntar l’edil. L’escriptora i periodista Sònia Hernández, dinamitzadora de la Fundació, va aprofitar l’acte per parlar del número 3 de la revista de l’organització –que es va presentar a Barcelona a final de febrer– i va avançar que la pròxima parlarà sobre la literatura als anys 50 i que veurà la llum a final d’any. Hernández –qui aquest divendres, a la Casa de la Vila (19.30h), presenta el seu segon llibre de poesia, Los nombres del tiempo– va avançar que la família Masoliver Ródenas està digitalitzant un fons fotogràfic “que cedirà a l’Ajuntament per continuar fent difusió de l’erudit de Vallençana”. L’escriptora, d’altra banda, va parlar dels trets comuns entre Espinàs i Masoliver, destacant “el seu humanisme i la passió pels viatges”.