La banda de Quico el Cèlio omple l’Auditori de música popular i bon humor

“La jota és tan catalana com la sardana i lo porró”. Amb aquest aclariment ha començat el concert-espectacle que la banda de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries ha fet aquesta tarda a l’Auditori davant d’una sala gairebé plena. El grup ha fet un recorregut per la història de la jota cantada, des dels seus orígens àrabs fins a la seva propagació per diferents parts de la Península com València, Catalunya, Mallorca i Aragó, comunitat on ha assolit més popularitat. També ha fet un homenatge als vells cantadors de jotes de les Terres de l’Ebre com Lo Canalero o Lo Teixidó, mort divendres passat. Quico i el Noi han intercalat entre jota i jota diàlegs amb gran sentit de l’humor i han fet participar al públic, membres del qual han begut en un porró al ritme d’una jota i s’han atrevit a improvisar-ne alguna. Per completar un espectacle rodó hi ha hagut jotes improvisades sobre Montcada que han fet referència a l’omnipresència de les vies del tren i a elements patrimonials com la casa de les Aigües i l’església de Reixac i a un fet cultural com el ball de gitanes de Mas Rampinyo, ocurrències que han arrencat forts aplaudiments entre el públic.