La cronologia del poblat és més antiga del que es creia fins ara

Noves investigacions demostren que els primers hàbitats daten del segle VIè a.n.e i que el sistema de forja de la casa del ferrer podria ser únic a Catalunya

La campanya arqueològica feta el passat juliol al jaciment ibèric Les Maleses ha permès situar l’origen del poblat dos segles enrera, del IV al VIè a.n.e. Feia temps que els responsables de les excavacions buscaven proves d’una etapa proto-urbanística que ara s’ha confirmat amb la trobada de restes de ceràmica i fragments de llars de foc més antics que la cronologia de l’assentament. La localització d’un capfoguer de disseny arcaic –peça allargada que, juntament amb d’altres, sosté els tions en una llar de foc– ha acabat de corroborar aquesta datació, principal novetat dels resultats de les excavacions presentades ahir la tarda a la Sala Institucional de la Casa de la Vila davant d’una cinquantena de persones, bona part dels quals eren estudiants que van participar com a voluntaris en les tasques d’excavació.

La directora del Museu Municipal i codirectora de les campanyes arqueològiques a Les Maleses, Mercedes Duran, considera un pas molt important poder datar l’inici de l’assentament “quan tan sols existien habitats dispersos, sense cap tipus de planificació urbanística, molt diferent del que coneixem”. La casa del ferrer, on s’ha treballat durant quatre campanyes seguides, ha estat la font d’una altra troballa sorprenent. Es tracta de l’existència d’un conducte de ventilació entre la zona del forn i la forja que tindria la funció d’alimentar les brases de forma natural.  “Aquest element, que implica una planificació de l’espai per a la funció a la qual està destinat, podria no tenir cap paral·lelisme al món íber laeità ni potser a cap territori de Catalunya”, va explicar l’altra directora de les excavacions, Gemma Hidalgo. L’altre punt d’interès del jaciment és l’anomenat edifici singular, una casa de grans dimensions formada per una desena d’estances al voltant d’un espai circular presidit per una pilastra, a sota de la qual s’ha trobat una antiga llar de foc. “Desconeixem per què la pilastra es va aixecar justament en aquest punt de concentració domèstica, potser per destinar-la a algun ritual sagrat, però és només una hipòtesi que no podem confirmar”, va afegir Hidalgo.

L’acte va comptar amb la presència de la regidora de Cultura, Amèlia Morral (CiU), i Antoni Pinyero, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Fost de Campcentelles, municipi al que pertany una part del jaciment. Ambdós consistoris van sufragar les tasques de consolidació d’una part del poblat que es van dur a terme durant el 2010 per evitar el deteriorament de les estructures que han quedat al descobert en les successives campanyes d’excavacions. El Consorci del Parc de la Serralada de Marina ha confirmat al Museu Municipal que, tot i les restriccions pressupostàries, finançarà la pròxima campanya arqueològica.

 

L’acte també va servir per presentar el número 11 de la revista de divulgació científica ‘Monte Catano’, que s’ha pogut mantenir a pesar de les retallades. “Creiem que l’esforç paga la pena perquè és una eina important de projecció de la ciutat”, va dir Morral. Entre els principals continguts destaquen el seguiment arqueològic de les obres de condicionament dels serveis que es van fer al 2009 al carrer Major, de Dani Moly; aspectes del cerimonial de la mort a Montcada als segles XVII i XVIII, de Jaume Alcázar i Joan Bertrán i un treball sobre la memòria històrica a partir d’entrevistes a dos veïns de Montcada, Francisco Padilla i Antoni Sants.

 

Seccions:

Deixa un comentari