La història de la fossa de Montcada, un episodi incòmode que cal abordar

Senyalitzar la fossa comuna del cementiri de Montcada on encara hi ha les despulles de 700 persones pendents d’identificar assassinades a la rereguarda republicana durant els primers mesos de la Guerra Civil és un episodi incòmode que cal abordar des del punt de vista de memòria democràtica. Aquesta és l’opinió coincident dels participants en la taula rodona titulada ‘Espais públics i polítiques de memòria. Dignificació de la fossa comuna de Montcada’ que es va fer ahir a la Casa de la Vila en el marc del I Cicle de Memòria Democràtica organitzat per l’Ajuntament. Els ponents, experts en l’àmbit de memòria històrica, van ser Juli Cuéllar, tècnic de la direcció general de Memòria Democràtica especialitzat en el Pla de Fosses; Josep Font, dedicat a la xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya; Laia Gallego, especialista en arqueologia del passat contemporani i en didàctica dels espais de memòria, i Enric Tarradellas, de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

És un deure moral i institucional explicar bé la història i dignificar les víctimes, amb l’objectiu que un episodi com aquest no es torni a repetir

Bartolo Egea, alcalde

En l’inici de l’acte l’alcalde, Bartolo Egea (PSC), va ratificar el compromís del consistori amb identificar la fossa montcadenca, la més gran de tot Catalunya fruit de la violència revolucionària. El posicionament del consistori va ser celebrat per Font, ja que des del Memorial Democràtic es treballa precisament per la recuperació de totes les fosses, amb independència d’ideologies. “Afrontar aquestes qüestions incòmodes requereix consens i, per això, la identificació de la fossa del cementiri local s’ha posposat molts anys, però és una realitat històrica que no podem obviar”, va manifestar el ponent, tot posant d’exemple el que ja s’ha fet a altres ciutats com Tarragona, Lleida o Cervera.

Els participants en la taula també van parlar sobre com el marc legislatiu ha ajudat a avançar en la recuperació de la memòria històrica si bé a vegades també ha actuat com a limitació i van coincidir a manifestar que la societat sempre ha anat un pas per davant en aquestes qüestions. “En els anys 80, quan encara no s’havia aprovat cap llei al respecte, ja hi havia gent que anava a excavar fosses per recuperar els seus familiars”, va explicar Cuéllar.

Gallego va incidir en la necessitat de destinar recursos per a didàctica i pedagogia per tal que les noves generacions tinguin esperit crític per discernir entre el discurs maniqueista de la Guerra Civil i la complexitat de la realitat i perquè el pas del temps no dilueixi la memòria democràtica. “Els espais arqueològics i els objectes materials tenen un gran potencial per explicar la història als joves” va dir.

Finalment, respecte al discurs de la dreta i l’extrema dreta que advoca per eliminar la Llei de Memòria Democràtica i no remoure velles ferides, Tarradellas opina que això significaria un retrocés. “El treball que s’està fent no busca venjança, sinó justícia, reparació i dignificació; com a societat, no ens podem permetre fer marxa enrere”.