Reivindicació del paper de la dona com a transmissora de les llengües maternes 

L’escriptora Nadia Ghulam protagonitza l’acte central del DMLM, fet a la Biblioteca Elisenda

Nadia Ghulam, durant la xerrada a la biblioteca Elisenda
Fotos: Berta Barcons
D'esquerra a dreta, Margarida Castells, Nadia Ghulam i Jessica Segovia

Una cinquantena de persones va participar ahir a l’acte central del Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM) 2023 organitzat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac, les biblioteques, el Pla Educatiu d’Entorn i el Servei Local de Català, a la Biblioteca Elisenda. La dona com a transmissora de les llengües maternes era l’eix central de la proposta, exposat amb la presentació del llibre El suïcidi i el cant, de landais, poemes breus en llengua paixtu; i la intervenció de l’activista i escriptora afganesa Nadia Ghulam.

El suïcidi i el cant (editorial Karwán) és un recull de petits poemes de transmissió oral (landais) de les dones de la cultura paixtu, a l’Afganistan. Els landais són poemes breus d’una intensitat i bellesa inusitades que les dones paixtus de les valls afganeses i els camps de refugiats del Pakistan improvisen per parlar sobre l’amor, l’honor i la mort. La veu dels landais és la d’una dona lliure que manifesta les seves inquietuds i els seus plaers i que canalitza a través d’aquestes manifestacions orals un crit desconsolat davant l’opressió de la societat tribal i patriarcal en què viu.

Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM) 2023 a Montcada i Reixac

El llibre el va presentar la traductora Margarida Castells, qui ha traduït al català l’obra recopil·lada pel poeta i filòsof afganès Sayd Bohodín Marjruh. Castells va destacar la importància d’aquests breus poemes per mostrar la situació de les dones paixtu, oprimides per una societat patriarcal.

Nadia Ghulam va destacar que al seu país d’origen, l’Afganistan, es parlen desenes de llengües però que els reiterats conflictes armats al país estan diluint aquesta diversitat lingüística. Va explicar que la llengua paixtu la va aprendre en un camp de refugiats perquè volia conèixer la llengua d’origen del seu pare i va expressar la importància de conèixer diferents llengües. Va llegir landais fets per ella mateixa al camp de refugiats, així com d’altres escrits per dones afganeses.

‘Montcada i Reixac és un municipi molt ric culturalment, s’hi parlen més de trenta llengües i cadascuna d’elles ens enriqueix com a municipi’, va expressar la regidora d’Igualtat, Feminismes i LGTBI i d’Educació, Jessica Segovia, qui hi va intervenir en nom de l’Ajuntament.

Deixa un comentari