L’artista montcadenc Maese Pérez inaugura una exposició a l’Auditori Municipal
‘Des de la panxa del bou’ revisita els contes clàssics infantils
Aquesta tarda a les 19h s’inaugura a l’Auditori l’exposició “Des de la panxa del bou”, del montcadenc Maese Pérez. Després de tres anys d’immersió en el món dels contes infantils, l’artista exposa a l’Auditori una vintena d’obres que ens remeten a personatges i situacions que formen part de l’imaginari col•lectiu. La mostra es podrà visitar fins al 23 de març.
Adjuntem una entrevista amb l’autor publicada al número 315 de la Veu de Montcada i Reixac.
-Com neix la idea de l’exposició?
És un deute que tenia amb els meus fills Víctor (10) i Olga (6) i la seva afició als contes. La relectura d’aquests relats des del punt de vist adult em va inquie¬tar perquè trobem un seguit d’arquetips i regles socials totalment desfasats. També m’atrau la idea de la repetició de determinats clixès.
-Malgrat tot, els contes continuen fascinant els nens.
Sí, és clar. Són fascinants. Estan plens de personatges seductors. N’hi ha de bons com el Flautista d’Hamelin, però també dolents com el gat de la Rateta Presumida. Els artistes, d’alguna manera, també intentem seduir el públic amb la nostra obra. Cada conte em proporciona una excusa per parlar de temes actuals. Per exemple, el llop de la Caputxeta pot simbolitzar la inseguretat ciutadana. La sabata de la Ventafocs esdevé el somni dels joves que van a la televisió per ser famosos, tots volen ficar-hi el peu, al preu que sigui. En fi, els contes són una font inesgotable.
-És una exposició apta per a nens?
No és per a nens encara que el referent sigui l’univers infantil. El públic l’ha de mirar amb ànima de nen, però amb certa actitud de “metge forense” per anar més enllà del conte. Cada obra va acompanyada d’un frag¬ment del conte que l’ha inspi¬ra¬da per situar l’espec¬ta¬dor, pe¬rò que ningú esperi trobar-hi il•lustracions.
-No és habitual fer una exposició de pintura sobre paper.
La tel•la no em semblava adequada, suposo que m’ha influït que el suport dels contes sempre ha estat el paper. Després de moltes proves, vaig trobar un paper d’estrassa que em permet recrear el pas del temps.
