‘L’Arxiu Municipal és una peça clau per preservar el patrimoni documental’

Ubicat a l’Ajuntament, conté un ampli fons de documents generats per l’administració des de 1830, a més d’arxius privats com el de l’ACM

L'arxiver municipal Joan Reglà, treballant a l'arxiu
Laura Grau

En els darrers anys, amb la legislació en matèria de transparència, els arxius han esdevingut una peça fonamental per garantir l’accés a la informació a la ciutadania en l’exercici dels seus drets. Joan Reglà és el nou responsable tècnic de l’Arxiu Municipal (AM), un fons que l’Ajuntament vol posar en valor. L’AM es troba a l’edifici consistorial i es pot consultar presencialment de dilluns a divendres de 9-14h, demanant cita prèvia a l’adreça [email protected].
Què és i quines funcions realitza un arxiu municipal?
Els arxius municipals són equipaments oberts a la ciutadania que faciliten la recuperació de la informació i preserven el patrimoni documental local, mitjançant la gestió de documents de l’administració i una política d’ingressos i tractament arxivístic de fons rellevants del municipi.
De quin volum de documents estem parlant i quin tipus?
Tenim un volum aproximat de 1.510 metres linials de documentació. La gran majoria correspon a la que va generar l’Ajuntament des de 1830 fins a l’actualitat. Per tant, trobem documentació molt di­versa, des del padró d’habitants –que permet resseguir la història de perso­nes i famílies del municipi–fins a material sobre l’evolució de l’activitat econòmica i comercial; l’ur­banisme i l’arquitectura; el moviment associatiu i la història polí­tica, amb els diferents canvis de règim i el seu impacte social.
L’AM també conserva fons privats.
Sí, com el que ens va cedir l’Associa­ció Cultural Montcada (ACM), que inclou valuosos documents i una magnífica col·lecció de fotografies antigues i el fons del cronista de la història local Albert Ubach (1881 – 1951). Recentment també hem rebut el fons de la Sociedad General de Urbanizaciones, vinculada a la construcció del barri de Terra Nostra a la dècada dels anys 30.
Quines són les joies de l’AM?
Disposem d’una àmplia documentació relacionada amb el període de la República i la Guerra Civil a Montcada, que permet comprovar els canvis profunds que va viure el municipi durant aquest període tan convuls. I de l’altra, la que reflecteix el ràpid creixement i la industrialització de Montcada durant els anys seixanta.
Quants investigadors han consultat l’AM en els últims anys i per quins temes s’han interessat més?
La gran majoria de consultes de particulars, un centenar aquest any, corresponen a exercici de dret d’accés a expedients administratius. En relació als investigadors pròpiament la temàtica principal ha estat entorn al període de la Guerra Civil i, sobretot, en el marc de les polítiques de memòria històrica i de recerca de persones desaparegudes durant aquest període.
Tota la documentació és de lliure accés?
Segons la normativa sí, però amb una sèrie limitacions. En el cas de dades personals especialment sensibles –com mèdiques, ideològiques, d’orientació sexual, menors d’edat, secret de sumari, seguretat pública i secret professional, entre d’altres–es denegaria l’accés, llevat que es disposi del consentiment de la persona afectada o bé aquestes dades fossin manifestament públiques. La resta de dades personals han de ser sotmeses a la ponderació, tenint en compte factors com el temps transcorregut o la finalitat de la investigació, per exemple.
Quan finalitzen les exclusions de consulta?
De manera general, les exclusions acaben als 30 anys de la data del document. No obstant, en els casos de dades especialment protegides, finalitzen als 25 anys de la mort de la persona afectada o, si es desconeix amb exactitud la data de la mort, 50 anys després de la data del document.
Quines accions es duran a terme per divulgar l’AM i els seus tresors?
Estem ultimant un pla director per als propers anys, que dedicarà una part rellevant a definir l’estratègia per visibilitzar i donar a conèixer l’AM entre la població. De moment, hem iniciat una col·laboració amb La Veu i la secció de memòria històrica El Retrovisor.

Deixa un comentari