Les excavacions a Les Maleses arriben a la seva majoria d’edat

Les tasques de recerca dutes a terme durant els darrers 18 anys al poblat han permès recuperar la història dels seus primers habitants

Gemma Hidalgo, parlant, al costat de Mercedes Duran i l'alcaldessa Laura Campos, durant la presentació dels resultats de la campanya arqueològica de 2018 a Les Maleses
Laura Grau

Les campanyes arqueològiques a Les Maleses, iniciades al 2000, han arribat a la majoria d'edat. Les tasques de recerca i investigació que ha impulsat el Museu Municipal durant aquests 18 anys han permès tenir una idea força aproximada sobre com vivien els nostres avantpassats ibers a la Serralada de Marina entre els segles IV-III a.n.e. Aquesta fita ha estat possible gràcies a la col·laboració d'institucions com els ajuntaments de Montcada i Sant Fost i el Consorci del Parc de la Serralada de Marina.

El balanç de la divuitena campanya d'excavacions va ser presentat ahir la tarda a la Sala Institucional de la Casa de la Vila per les seves responsables, Mercedes Duran i Gemma Hidalgo, les quals van rebre la felicitació per part de l'alcaldessa Laura Campos "per la tasca de treure a la llum any rere anys una part de la història del municipi". Hidalgo va destacar que en aquesta darrera actuació s'han localitzat a sota del paviment d'algunes cases nombrosos forats a la roca que, en el cas dels més petits, es corresponen a punts de suport d'habitats simples, com ara cabanes, on els ibers haurien viscut abans de construir les vivendes definitives. Els retalls de major diàmetre podrien ser, segons les primeres hipotesis, espais de treball per pastar el fang i la palla amb què es fabricaven els maons destinats a construir les vivendes. I els orificis de més profunditat, s'interpreten com a sitges que els habitants feien servir per emmagatzemar gra i llavors.

Durant la campanya 2018 també van aparèixer nous murs de façana que confirmen el traçat del poblat. "Continuem trobant una successió de cases adosades a un costat i l'altre del carrer central, quan estem a punt d'arribar al perímetre que delimita l'assentament", va destacar Hidalgo. Paral·lelament a les excavacions, es van dur a terme treballs de consolidació de les estructures localitzades en campanyes anteriors per tal d'evitar-ne la seva degració a conseqüència de l'erosió natural. L'arqueòloga va agrair especialment la tasca de l'ADF, que va aliminar tota la vegetació d'aquest tram perquè l'equip pugués treballar amb més rapidesa. 

Mercedes Duran, que dirigeix el Museu, es va centrar en els objectes localitzats al jaciment, que confirmen que Les Maleses rebia material provinent del comerç al Mediterrani, tant dels tallers àtics com dels tallers de producció helenística que van sorgir arran del declivi dels primers. "No tenim peces espectaculars, però sí mostres de vaixella senzilla que ens aporten informació sobre la vida quotidiana del poblat", va indicar Duran, qui també es va referir a alguns penjolls de vidre, material molt valorat que constituïa la bijuteria del moment. "El pròxim repte de la investigació serà comprovar quina interrelació tenia el nostre poblat amb d'altres de la zona", va anunciar la historiadora.

L'acte va acabar amb la projecció d'un video resum de l'actuació de l'estiu passat a Les Maleses, amb protagonisme dels alumnes i exalumnes de l'INS Montserrat Miró que cada any participen en la intervenció. El Museu Municipal va aprofitar l'acte per presentar el número 19 de la revista de divulgació científica 'Montecatano', on destaquen dos articles sobre temes locals: un estudi d'Omar G. Ortiz sobre els recursos forestals que van utilitzar els habitants del poblat iber i un apropament d'Ernesto Vilàs a la figura de Josep Cirera Voltà, advocat i polític català que va estiuejar a la torre de Can Milans de Montcada a final del XIX.

 

 

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari