Localitzada al jaciment Les Maleses una llar de foc ritual

Per primera vegada s’ha trobat al jaciment ibèric Les Maleses, a la Serralada de Marina, una llar de foc ritual on es feien ofrenes en honor dels avantpassats. La llar no es troba dintre d’un recinte sagrat, sinó d’un habitatge de grans dimensions, possiblement de dues plantes, que devia pèrtanyer a una família important del poblat i que, per algun motiu, es va incendiar. Aquesta és una de les principals conclusions de la campanya arqueològica feta l’estiu passat a l’assentament, dirigida pel Museu Municipal i amb la col·laboració d’estudiants i professors de l’institut Montserrat Miró i el suport econòmic del Consorci de la Serralada de Marina. Mercedes Duran i Gemma Hidalgo, directores de les excavacions, van exposar els resultats de la campanya 2012 ahir la tarda a la Sala Institucional de la Casa de la Vila davant d’una setantena de persones.

Hidalgo va descriure les característiques de l’habitatge número 30 del poblat, on s’ha trobat la llar ritual: “Es tracta d’un espai de gran potencialitat arquitectònica i amb una zona retallada a la roca  per tal de contenir aigua”. La troballa de bigues de fusta cremades i d’una gran escampada de materials trinxats, fan pensar que la casa tenia dues plantes i que, fruit de l’incendi, la de dalt va caure destrossant tot el que hi havia a la part de baix. Entre els materials trobats hi ha tota mena de recipients, una quinzena d’àmfores ibèriques, vaixella, mans de molí i, el que més ha cridat l’atenció, una desena de vasets rituals, destrals votives, més d’un miler de restes de gra i raïm –que podrien correspondre a ofrenes– i un atuell, típic de les cerimònies relacionades amb la purificació i el món funerari. “Estem davant del que s’anomena un santuari gentilici urbà on es feien rituals en honor als avantpassats de la família”, va anunciar Duran, qui ha comptat amb l’assessorament del prestigiós arqueòleg Martín Almagro, segons el qual aquestes llars rituals estan al centre del poblat, orientades a l’est, al costat d’un passadís i pròximes a un espai que conté aigua, caraterístiques que reuneix l’habitatge on s’ha trobat. Un altre fet curiós és que la casa va romandre durant segles tal com va quedar després de l’incendi, sense que es rescatessin els valuosos materials de l’interior, “fet que ens fa pensar en una mena de càstig a la família que l’ocupava”, va afegir la directora del Museu. L’altra hipotesi que s’haurà de continuar investigant en la propera campanya arqueològica és si el conjunt rocós que hi ha prop de la casa tenia algun valor religiós per als pobladors de l’assentament. De llars rituals com la de Les Maleses, se n’han trobat als poblats de Sant Jaume d’Alcanar (Tarragona) i Castellar de Pontós (Girona).

L’alcaldessa, María Elena Pérez (PSC), i el regidor de Cultura i Patrimoni, Daniel Moly (CiU), presents a la presentació dels resultats, van encoratjar el Museu a continuar la seva tasca d’investigació al poblat i van destacar el valor educatiu del projecte, que any rera any, des del 2000, implica estudiants i professors de l’institut Montserrat Miró. Una de les docents del centre, Ofèlia Rosés, restauradora professional, s’ha ocupat de restaurar els vasets rituals i altres elements que els assistents a l’acte van poder contemplar a les dues vitrines ubicades a la sala i que, a partir d’ara, es podran visitar al Museu.

L’acte també va servir per presentar el número 13 de la revista Monte Catano, que inclou articles dels investigadors locals Jaume Alcàzar i Joan Bertran sobre els hostals de Montcada als segles XVII i XVII; del periodista Angel Luis Acín sobre la riuada de 1962 al municipi, i de la historiadora Isabel Huntingford, sobre la dona a la iconografia grega.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: