Localitzada una segona torre defensiva al jaciment ibèric Les Maleses
Aquesta nova troballa reforça la idea que aquest poblat de la Serralada de Marina era el lloc de residència de l’elit governant
La 23a campanya arqueològica feta a Les Maleses aquest estiu ha permès localitzar una altra torre defensiva a l’extrem nord del jaciment ibèric, una troballa que reforça la idea que aquest poblat de la Serralada de Marina era el lloc de residència de l’elit governant. “Cada vegada tenim més clar que era un enclavament de primer nivell, donada la complexitat de la seva estructura defensiva i les grans dimensions d’algunes cases”, ha explicat Gemma Hidalgo, una de les responsables de les excavacions. Les característiques d’aquest nou element no es podran analitzar fins a la propera intervenció arqueològica, ja que encara està cobert de sediments.
Cada vegada tenim més clar que era un enclavament de primer nivell, donada la complexitat de la seva estructura defensiva i les grans dimensions d’algunes cases
Gemma Hidalgo
La primera torre de guaita va ser localitzada el 2019 a l’extrem sud del poblat, mentre es resseguia el perímetre del mur que envoltava l’assentament –part del qual ha desaparegut. Aquesta torre, amb unes escales d’accés, és perfectament visible des que es van fer les tasques de consolidació de l’estructura, la passada tardor. “És de vital importància que les restes trobades es consolidin al més aviat possible per evitar la seva degradació”, remarca Hidalgo, qui celebra que en els darrers anys les aportacions econòmiques d’institucions com l’Ajuntament de Montcada i la Diputació fan que això sigui possible.
És de vital importància que les restes trobades es consolidin al més aviat possible per evitar la seva degradació, fet que s’ha aconseguit en les darreres edicions
Gemma Hidalgo
Com és habitual, s’ha trobat una gran quantitat de restes ceràmiques a les zones excavades. La troballa més destacada ha estat un podall, utilitzat en les tasques agrícoles. “És estrany que els habitants abandonessin una eina com aquesta, ja que el ferro era un material difícil de trobar en aquella època”, ha observat la historiadora.
Xarxa de voluntaris intergeneracional
La 23a campanya ha comptat amb la participació d’una trentena de voluntaris, que han treballat per torns. La majoria són alumnes i exalumnes de l’INS M. Miró, però també hi ha persones que s’han vinculat al projecte després de participar en accions comunitàries, com les recreacions teatrals que s’han fet al Museu i al poblat, o les accions de neteja realitzades per voluntaris de la Xarxa de Parcs Naturals. “Durant aquests anys, hem aconseguit crear una xarxa de persones de diferents edats i procedències, unides per l’amistat i la passió per l’arqueologia”, ha destacat Hidalgo.
Enguany la campanya ha tornat a comptar amb el suport econòmic del Consorci del Parc de la Serralada de Marina i ha recuperat el patrocini del Consorci per Estudis Avançats de Barcelona (CASA).
