Maese Pérez trasllada al paper l’ànima dels objectes a ‘Pell de gallina’

La fascinació per la cal i la paleta de blancs és el punt de partida de l’exposició retrospectiva que l’artista montcadenc ha inaugurat a l’Auditori Municipal

Maese Pérez, davant d'una de les obres de la mostra retrospectiva 'Pell de gallina'
Laura Grau
Maese Pérez, flanquejat per la regidora de Cultura, M. Rosa Borràs, i l'alcaldessa Laura Campos

La fascinació per la paleta de blancs i per la cal com a material de creació és el punt de partida de les obres que integren l’exposició ‘Pell de gallina’, de Maese Pérez (Caspe, Saragossa, 1967), inaugurada el passat 28 d’octubre a l’Auditori Municipal, ple a vessar d’alumnes i exalumnes de l’artista –que dona classes de pintura a Montcada i Ripollet–, a més d’amics i familiars. La mostra suposa el retorn de Maese Pérez a la sala montcadenca, on va fer la seva darrera exposició fa 14 anys, una revisitació dels contes classics titulada ‘Des de la panxa del bou’.

L’autor aplica la tècnica dels draps mullats que utilitzava l’artista grec Fídies, amb l’objectiu de traslladar al paper l’ànima dels objectes.

Precisament una de les obres més enigmàtiques d’aquella exposició, una tela pràcticament blanca, és el gèrmen d’aquesta mostra retrospectiva, on l’autor explora les gammes del blanc i investiga les possibilitats de la cal per crear sudaris, aplicant la tècnica dels draps mullats que utilitzava l’artista grec Fídies, amb l’objectiu de traslladar al paper l’ànima dels objectes. El resultat és similar a l’efecte de volum que aconseguia l’italià Donatello als seus baixos relleus. “La cal és un element que està a l’ADN de la meva família, on hi ha arrels aragoneses i andaluses”, va explicar l’artista, tot recordant el ritual d’emblanquinar les parets de la casa que feien els seus pares quan ell era petit i la història de la seva besàvia Maria, que va morir de forta sobtada, desplomant-se sobre un bassal de cal durant les feines de blanqueig. 

Feia temps que una exposició de pintura no congregava tantes persones a l’Auditori Municipal
Laura Grau

“L’aspecte espartà i l’absència de color a les meves obres tenen a veure amb el paisatge tel·lúric de la meva infància a l’Aragó i també són fruit de la necessitat de fugir del bombardeig cromàtic que ens envolta”, va afegir Maese, que retorna periòdicament al desert dels Monegros “per oxigenar la seva retina”. 

‘L’aspecte espartà i l’absència de color de les meves obres tenen a veure amb el paisatge tel·lúric de la meva infància a l’Aragó’ , va afegir Maese

Els pocs elements de color que hi ha a la mostra pertanyen a les obres creades durant el confinament i la pandèmia, on podem observar mascaretes, guants, sabons, pastilles i el missatge en llatí Noli me tangere, literalment ‘no em toquis’, que Crist li diu a Maria Magdalena després de ressuscitar, segons els evangelis. “La pandèmia ha vingut per quedar-se i és difícil deixar de banda tots els rituals d’higiene i prevenció que ens van inculcar, com el rentat de mans constant o no tocar res”, va reflexionar l’artista qui, al final del seu discurs, va convidar el públic a interpretar lliurement les seves obres. “He plantat petits horts de paper, senzills i sense ostentacions ni cromàtiques ni compositives, perquè vosaltres en completeu el seu sentit”.

El públic va gaudir contemplant les enginyoses creacions de Maese Pérez, amb títols que provoquen el somriure
Laura Grau

Durant la inauguració, l’alcaldessa Laura Campos i la regidora de Cultura i Patrimoni, M.Rosa Borràs, van felicitar l’autor per la qualitat de l’exposició, que es podrà veure a l’Auditori Municipal fins a l’11 de desembre.

Dues alumnes de Maese Pérez, mirant l’exposició
Laura Grau

Deixa un comentari