Monte Catano presenta un estudi sobre restes d’animals localitzades al poblat de Les Maleses

La revista del Museu Municipal també inclou un article sobre la Santa Inquisició i un altre sobre l’exili amb perspectiva de gènere

Els autors dels articles de la revista, amb les autoritats municipals i els responsables del Museu
Berta Barcons

L’estudi preliminar d’un dipòsit amb restes d’animals localitzat a l’accés principal del poblat ibèric Les Maleses és l’article que obre la 22a edició de la revista del Museu Municipal Monte Catano, presentada divendres a la Casa de la Vila. Segons van explicar els seus autors, David García i Sandra Ortega, tot apunta a què el dipòsit, ubicat a la base d’una torre de defensa, s’hauria fet de forma intencionada, possiblement amb motiu d’alguna cerimònia o ritual, ja que estava segellat amb una llosa. Les restes òssies trobades pertanyen a les tres espècies més importants de l’anomenada ‘triada domèstica‘: bovins, ovicaprins i porcs i suggereixen que els habitans del poblat seguien una dieta rica en carn. L’article respon a un primer estudi del dipòsit que encara s’ha d’acabar d’excavar.

L’article signat per Xavier Colomer analitza un acta processal de la Santa Inquisició contra un vicari montcadenc que va ser acusat d’heretgia al segle XVI per blasfemar contra el Sant Pare

El segon article que apareix la revista de divulgació històrica i científica Monte Catano també és d’àmbit local i està dedicat al procés obert contra la Santa Inquisició contra el prevere de Montcada al segle XVI, Andreu Segalós. El seu autor, Xavier Colomer, explica com el vicari va ser acusat d’heretgia per haver dit públicament que les butlles que atorgava el Sant Pare ‘no eren bones sino per posar-se-les al cul’. L’acta processal localitzada i transcrita per Colomer deixa constància del càstig que va haver de complir el prevere per la seva blasfèmia, recitar set salms penitencials cada divendres durant un any, una pena poc severa en comparació a les que aplicava la Santa Inquisició que va tenir com a seu al municipi la Torre dels Frares.

Finalment, en la secció oberta a treballs d’investigació d’àmbit generalista, Monte Catano inclou un article sobre l’exili provocat per la Guerra Civil amb perspectiva de gènere fet per Janira Lozano, graduada en Història. L’autora analitza els nous costums i identitats adoptats per les persones exiliades i com aquest fenomen va afectar les concepcions de la masculinitat i la feminitat.

Campanya d’excavacions

Gemma Hildalgo, codirectora de les excavacions al poblat, amb el director de consolidació, Jordi Choren, i la gerent del Parc de la Serralada de Marina, Cinta Pérez
Berta Barcons

La presentació de la revista del Museu va servir també per fer balanç de les excavacions realitzades durant l’estiu al poblat ibèric i per donar compte dels treballs realitzats a la tardor. El director de consolidació de l’espai, Jordi Choren, va assegurar que el poblat any rere any creix en extensió i que tot fa indicar que s’ha localitzat el camí d’accés, troballa que en cas de confirmar-se faria l’enclavament encara més singular del que ja és.

Una altra de les línies de treball a seguir investigant és la del sistema defensiu que també es perfila de gran complexitat pels indicis que s’estan trobant. Arran la descoberta d’una torre de defensa es creu que n’hi hauria dues més protegint l’accés al poblat.

El poblat any rere any creix en extensió i que tot fa indicar que es podria haver localitzat el camí d’accés al recinte, el que seria una troballa excepcional

Mercedes Duran, directora de les excavacions, va parlar de l’anàlisi de les restes de material ceràmic d’ús domèstic localitzat, bona part del qual d’importació, confirmant les relacions comercials que els íbers mantenien amb altres pobles del Mediterrani. El més significatiu ha estat trobar trossos de ceràmica amb epigrafia que podria respondre al nom del propietari de la peça o al nom d’alguna divinitat pagana.

La codirectora de l’excavació i directora de l’INS Montserrat Miró, Gemma Hidalgo, també va intervenir en l’acte per posar en valor l’experiència vivencial i acadèmica que significa per als alumnes de l’institut participar en les excavacions arqueològiques i va dir que cada cop són més els centres escolars interessats en el projecte. També va explicar que es tracta d’una cas singular que ha esdevingut referent per a d’altres municipis.

Tant l’Ajuntament com el Parc de la Serralada de Marina feliciten la tasca feta pels investigadors i els estudiants que participen a les excavacions arqueològiques

La gerent del Parc de la Serralada de Marina, Cinta Pérez, va aprofitar l’avinentesa per reiterar el compromís d’aquest organisme amb el manteniment i la cura del poblat, en la línia del treball que s’està fent des de fa anys. I en nom del consistori, tant l’alcaldessa, Laura Campos (ECP), com la regidora de Cultura i Patrimoni, M. Rosa Borràs (ERC), van felicitar l’equip d’investigadors i els estudiants per la seva feina, dedicació i compromís. “L’esforç que feu per recuperar el nostre passat i la nostra història, la divulgació que en feu entre els infants, és molt important per al futur de la nostra ciutat”, va dir Campos. Borràs va afegir com a primícia que el poblat de les Maleses ha estat un dels que ha seleccionat la Diputació per atorgar les subvencions bianuals que concedeix.

Deixa un comentari