Nàdia Ghulam desmenteix tòpics sobre l’Islam i les dones

L’autora d”El secret del meu turbant’ va viure 10 anys fent-se passar per un noi

Nàdia Ghulam ja va visitar Montcada fa dos anys per presentar la seva novel·la autobiogràfica
Nàdia Ghulam, durant la xerrada sobre 'El secret del meu turbant'
La sala polivalent de la Biblioteca Elisenda es va omplir per assistir a la xerrada de Ghulam, que va ser presentada per la directora de l'equipament, Sílvia Redondo

El desconeixement generalitzat sobre la realitat del seu país, l’Afganistà, i les informacions distorsionades que van publicar alguns mitjans de comunicació sobre la seva història, són els motius que van impulsar Nàdia Ghulam (Kabul, 1985) a escriure ‘El secret del meu turbant’ (Columna Edicions), amb la col·laboració de la periodista Agnès Rotger. Ghulam va visitar ahir la tarda la Biblioteca Elisenda de Montcada per presentar la novel·la –guanyadora del 43è Premi Prudenci Bertrana–, de la qual no només és l’autora sinó també la protagonista. Amb només 8 anys i després de recuperar-se de les greus ferides patides en un bombardeig a Kabul, Nàdia va decidir fer-se passar per un noi per treballar i portar un sou a casa, ja que el règim talibà va prohibir que les dones puguessin tenir una feina. “Jo sabia que m’arriscava molt, però pensava que només hauria de fingir una temporada i, a més, era l’única manera de sobreviure, sense germans i amb el pare malalt”, va explicar. La doble vida de Nàdia es va allargar més de 10 anys, bona part dels quals va treballar com ajudant d’un religiós, feina que li va permetre tenir un coneixement profund de l’Alcorà. En aquest sentit, la jove va desmentir molts tòpics relacionats amb l’Islam: “En cap pàgina hi diu que les dones no puguin treballar ni s’hagin de cobrir per sortir al carrer, això són interpretacions equivocades del text original” .

Ghulam també va parlar sobre el burka, una peça de roba que van instaurar els mujaidins –règim anterior als talibans– amb l’objectiu de protegir les dones de les freqüents agressions de què eren objecte durant els anys posteriors a la independència de l’imperi soviètic. “Tothom creu que el burka el van imposar els talibans, però no és així, i de fet, era una manera d’ocultar l’edat i l’aspecte de les dones”, va explicar. També va remarcar que la invasió dels nordamericans per alliberar el país dels talibans i atrapar Bin Laden no va suposar cap canvi substancial en les seves vides, a pesar del que els mitjans van voler fer creure al públic d’Occident: “Les dones continuen sense poder treballar i no poden sortir al carrer si no van acompanyades del pare o d’un germà”, va afegir.  

Ghulam va captivar el nombrós públic de la sala, al voltant de 70 persones, parlant un català perfecte i responent tota mena de preguntes, la majoria relacionades amb la seva història personal. A pesar de les dures experiències viscudes, la jove es va mostrar optimista sobre la possibilitat que la situació d’Afganistà canviï en el futur. L’autora va venir a Catalunya fa quatre anys mitjançant una ong per operar-se de les seqüeles del bombardeig, que li van deixar greus cremades al cos i al rostre. Viu amb una família d’acollida de Badalona i està estudiant un cicle formatiu d’integració social. La seva idea és “viure entre els dos móns –Catalunya i Afganistà– per ajudar la meva família i al meu país”, va dir.

Deixa un comentari