Nadia Ghulam reivindica el valor terapèutic i formatiu dels contes

L’autora del llibre ‘El secret del meu turbant’ presenta el seu darrer llibre ‘Contes que em van curar’, que reuneix els relats tradicionals de l’Afganistan que li explicava la seva mare durant els dos anys que va estar a l’hospital recuperant-se de les ferides d’una bomba

Nadia Ghulam, durant la xerrada que va fer a la Biblioteca Elisenda el dia 18 de maig
Laura Grau

Nadia Ghulam (Kabul, 1985) no pot entendre la vida sense els contes que li explicava la seva mare des de petita, relats que pertanyen a la tradició oral afganesa i que la van ajudar a superar una llarga convalescència a l’hospital després que una bomba li provoqués greus ferides quan tenia 8 anys. Vint anys després i amb l’ajut del seu ‘oncle’ català,  Joan Soler i Amigó, va recollir aquestes històries en un volum titulat 'Contes que em van curar' (Editorial Columna), que ahir la tarda va presentar a la Biblioteca Elisenda de Montcada.

L’autora de la novel·la 'El secret del meu turbant' (Edicions 62), on narra com es va fer passar per un noi per tirar endavant la seva família sota el règim talibà, va reivindicar el valor curatiu i formatiu dels contes. “La meva mare és analfabeta, però els seus contes m’han ensenyat a reflexionar sobre la vida, sobre les coses realment importants, com l’amistat i la solidaritat, i les que no ho són gens, com les possessions i la riquesa”, va explicar la jove que viu des de fa 9 anys a Badalona amb la seva família catalana, “el millor regal que m’ha fet la vida”. Ghulam va aprendre a llegir i a escriure als 16 anys i és un exemple de superació davant de les adversitats. Tot i que encara té pendents diferents operacions quirúrgiques, ha engegat un nou projecte, interpretar-se a si mateixa, a l’espectacle ‘Nadia’, que narra en forma de monòleg la seva història. “No em considero escriptora ni actriu, però el que faig és no posar-me límits i confiar en mi mateixa” va afirmar.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari