‘No hi ha pitjor soledat que tenir gent al voltant que no t’escolta’

Cristina del Valle, amb un lleu trastorn autista, publica la novel·la ‘Si no me escuchas’, amb tints autobiogràfics

Cristina del Valle llueix al braç dret un tatuatge que simbolitza una ment que s'escapa de la seva gàbia
Laura Grau

Cristina del Valle (Jaén, 1979) acaba de publicar la seva opera prima Si no me escuchas (Editorial Autografía, 2022)una novel·la amb tints autobiogràfics que narra la ruptura d’una jove amb un passat d’incomprensió i solitud i l’inici d’una nova etapa d’autodescobriment i creixement personal.

Del Valle va créixer en un petit poble de Múrcia –Los Ramos–, en el si d’una família tradicional i en un ambient conservador, amb un gran pes de l’Església i l’herència franquista. Des de la infantesa, va donar mostres d’una imaginació desbordant i una gran creativitat, qualitats que no encaixaven amb la rígida moral del seu entorn. “Em passava hores tancada a la meva habitació, llegint llibres i escoltant música perquè em sentia rebutjada i no aconseguia encaixar enlloc”, explica l’autora. Malgrat tot, va estudiar solfeig i clarinet al conservatori de Múrcia i es va graduar en Dret i Criminologia, compaginant la feina al món jurídic, amb tasques de gestió cultural, sobretot en l’àmbit de la indústria musical.

“Em passava hores tancada a la meva habitació, llegint llibres i escoltant música perquè em sentia rebutjada i no aconseguia encaixar enlloc”, explica Del Valle

Al 2012, va decidir abandonar el seu poble i traslladar-se a Barcelona, on va descobrir una realitat ben diferent. “Aquí vaig trobar una societat més oberta i tolerant, on poder donar sortida a moltes de les meves inquietuds i també algunes obsessions”, afegeix Del Valle, qui recentment ha estat diagnosticada com una persona d’altes capacitats, amb un lleu trastorn de l’espectre autista. “Va ser dur acceptar el diagnòstic però, per fi, sabia què em passava”, tot recordant els esforços que havia de fer per dissimular la seva incomoditat quan es relacionava amb l’entorn. “Normalment les nenes que tenen un grau d’autisme, opten per copiar el que fan els altres per passar desapercebudes”, explica.

“Va ser dur acceptar el diagnòstic però, per fi, sabia què em passava”, tot recordant els esforços que havia de fer per dissimular la seva incomoditat quan es relacionava amb l’entorn

Fa 10 anys, Del Valle va començar a escriure com a teràpia en unes llibretes que sempre porta a sobre. Part d’aquest material li ha servit per construir la seva primera novel·la, on barreja realitat i ficció. El títol, Si no me escuchas, fa referència precisament a la incomprensió que va sentir des de la infància: “No hi ha pitjor soledat que tenir gent al teu voltant que no t’escolta”. El llibre, que l’autora dedica al seu fill de 5 anys, es podrà comprar a través de les principals plataformes digitals a partir de final de juny –tant en format paper com digital–, però ja està en prevenda a la pàgina de l’editorial Autografia.

 

 

Seccions:

Els comentaris estan tancats.