Pere Mercader debuta en solitari amb el disc ‘Patología’

Després de cinc anys sense fer cap concert, Pere Mercader (Montcada i Reixac, 1989) pujarà a l’escenari del Club Paral·lel 62 el pròxim 10 d’abril per presentar el seu primer disc en solitari titulat ‘Patología’ (Ventilador Music, 2025), en què s’allunya de la sonoritat del seu primer grup, Itaca Band, i aposta per temes més lleugers inspirats en la seva vida amorosa.

Entrevistem a l’artista en tres escenaris de Montcada i Reixac que formen part de la seva trajectòria vital i han marcat el naixement del seu primer àlbum: el pont de La Salle Montcada, escola on va fer els estudis primaris i secundaris; el carrer Major, on va viure amb la seva família fins que va marxar a Barcelona, i l’Ateneu Domingo Fins (Abi), on va fer els primers concerts amb el seu primer grup Itaca Band.

-Quins records et venen al cap quan veus la façana de l’escola La Salle Montcada?

Hi vaig anar des dels quatre anys i és una època de la qual tinc un mal record. Com a nen grassonet, homosexual i catalanoparlant, era bastant difícil integrar-se i, cada dia, havia de sentir insults com “gordo, maricón i catalanufo“. Si tenim present que, fins al 1990 –jo vaig néixer el 1989– ser homosexual era considerat una patologia per l’Organització Mundial de la Salut, no és difícil entendre que l’homofòbia fos tan present en la societat. Precisament, vaig escollir aquesta paraula com a títol del disc per donar-li la volta al concepte i reivindicar les coses bones de la infància, simbolitzades en l’ànec de joguina, resignificant les primeres síl·labes de la paraula ‘pato-logia’. Afortunadament, els temps han canviat, però hem d’estar alertes perquè hi ha corrents reaccionaris que poden obligar-nos a tornar a entrar a l’armari o impedir desenvolupar les nostres vides amb normalitat.

-Estem al centre del carrer Major, el cor de la ciutat i on has crescut.

En aquest carrer està el local on assajava amb Itaca Band en els inicis i és on vaig començar a compondre els temes del nou disc, coincidint amb la pandèmia. ‘Patología’ és un compendi d’onze relats sobre els diferents moments pels quals passa una relació, des de la primera cita fins a la ruptura, passant per la reconciliació. Vaig començar a compondre les primeres cançons durant la pandèmia, amb una perspectiva diferent respecte al meu primer grup. Tenia ganes d’explicar històries petites, no tan transcendents, i fer-ho amb un estil musical amb el qual m’identifico més, l’indie-pop.

-L’Ateneu Domingo Fins també és un lloc especial per a tu.

Sí, aquest edifici va ser el principi de moltes coses noves de la meva vida, com l’Agrupament Escolta El Turó, del qual vaig formar part, i els primers concerts amb Itaca Band. Tocar en directe sempre m’ha costat perquè soc més aviat una persona tímida. Tornar a pujar als escenaris després de cinc anys sense fer cap concert suposa tot un repte per a mi. D’una banda, em fa molta il·lusió, però de l’altra, també estic nerviós. Serà una festa amb amics i familiars i amb totes les persones que m’han vist créixer com a músic. Vull demostrar que continuo tenint ganes de fer cançons i estic segur que serà un dia especial que recordaré tota la vida.