Joan-Lluís Lluís: ‘Escric en una llengua que l’estat intenta esborrar’

L’escriptor francès, autor de la novel·la ‘Junil a les terres dels bàrbars’, visita la Biblioteca de Can Sant Joan

Joan-Lluís Lluís durant la presentació del llibre a la Biblioteca Can sant Joan
Dani Font

El passat 17 d’octubre l’escriptor Joan-Lluís Lluís va visitar la Biblioteca de Can Sant Joan per presentar la seva setena novel·la Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor, 2018). L’activitat formava part del Club de Lectura que organitzen Almudena Cordero i Òscar Carreño.

Lluís va néixer a Perpinyà l’any 1963 i tot i ser francès de naixement, se sent vinculat a Catalunya. A casa només parlava català amb el seu pare i als 13 anys va decidir que seria escriptor i que ho faria en català. “Jo exemplifico el fracàs del model educatiu francès, perquè escric en una llengua que l’estat intenta esborrar”. L’escolarització la va fer gairebé tota en francès i a més del seu pare, també parlava català amb la seva família ubicada a l’altra banda de la frontera, a la comarca de La Selva. Es mostra convençut que viure en el límit entre dos Estats ha influenciat la seva obra. “La frontera és un indret interessant, és una cosa que tanca, però també una oportunitat. “Visc al nord, però el 100% dels meus ingressos venen del sud, una mena de contraban“.

Per molt que un autor no ho vulgui, els llibres sempre parlen de qui els escriu

Lluis-Lluis considera que en part l’obra és un homenatge al poeta clàssic Ovidi, que és també el poeta admirat per la protagonista de la novel·la, Junil. El llibre es va publicar precisament l’any 2018 quan es complien 2000 anys de la mort del poeta. Val a dir que no és una novel·la històrica sobre la figura d’Ovidi, sinó d’una noia, Junil, que és veu obligada a fugir de la seva ciutat per no sotmetre’s al desig del fill d’un patrici de la ciutat. “Junil paga el preu de dir no, fet que l’obliga a fugir a l’exili per voler viure la vida com la vol ella”. L’autor no oculta la influència que van tenir els fets d’octubre de 2017 en la seva obra perquè “per molt que un autor no ho vulgui, els llibres sempre parlen de qui els escriu i la qüestió de l’exili i la llibertat la teníem tots molt presents en aquells dies”.

Va posar fi a la trobada posant en valor la literatura oral, molt present en la novel·la, explicant una rondalla catalana del Vallespir.

2 respostes a “Joan-Lluís Lluís: ‘Escric en una llengua que l’estat intenta esborrar’”

  1. Una llengua que l’Estat (francès) intenta esborrar, i una realitat cultural que l’Estat (espanyol) aconsegueix ocultar en l’enteniment dels seus súbdits. A què treu cap sinó en un article escrit en català, escriure”Perpignan” en comptes del correcte Perpinyà? Uix, quin mal als ulls!

Deixa un comentari