Golejada de rialles i emocions en la celebració dels 50 anys dels veterans del FB Montcada

Ni el més optimista del grup d’amics que es reunien a jugar a futbol l’estiu de l’any 1972, podia imaginar que 50 anys després es mantindria intacte l’esperit d’aquella penya de veterans.

“Molta emoció. És com tornar a la meva joventut”. Aquesta és la sensació que va sentir dissabte Domingo Martínez ‘Mingo’ en entrar pel túnel dels vestidors al camp de La Ferreria mentre es disputava el primer dels partits del triangular per celebrar l’aniversari. Mingo va arribar acompanyat pel seu amic Fèlix López Pérez.

'Per a nosaltres, el futbol era l’excusa per anar a esmorzar o berenar perquè érem un grup de joves que ens ho passàvem molt bé'

Ells van ser dos dels fundadors d’aquella ‘Penya Reixac’, un grup de mitja dotzena d’amics que passaven de la vintena. "Per a nosaltres, el futbol era l’excusa per anar a esmorzar o berenar perquè érem un grup de joves que ens ho passàvem molt bé", recorda Lòpez sense perdre de vista les jugades que feien els seus companys conscient que com llavors, no importa el resultat ja que "els partits sempre els guanyàvem al bar", diu entre rialles. Per si hi havia dubtes, el braçalet del capità amb què es jugava en aquell moment era verd i amb la imatge d’una gerra de cervesa.

Canvis de nom

Durant aquest mig segle, el grup es va anar ampliant i el seu nom va passar per ‘Veterans Montcada’ o ‘Veterans EF Montcada’ fins a l’actual ‘Veterans FB Montcada’, amb un recorregut pels diferents camps de futbol dins i fora del municipi com el Fiselina (Mollet), Fontetas (Cerdanyola), Comillas (Santa Perpètua), Camp Municipal del Centre (actual CEIP Reixac), Font Freda i La Ferreria.

De la primera samarreta, que era barrada, només queden algunes fotografies com recordà l’Emilio Bermejo, qui va començar a jugar a l’equip amb 26 anys i acaba de complir-ne 76. “És una vivència de la nostra joventut”, admetia amb orgull mentre rebia una forta abraçada d’en Pedro Garcia, qui s’hi afegeix a la celebració juntament amb el reconegut periodista Carles Quílez en la seva doble vessant com a integrant del grup de veterans però també com a presentador de l’acte.

Retrobament

Eren tantes les emocions que les mirades anaven cap a la gespa, el marcador, però especialment cap al degoteig constant d’amics i ex jugadors que hi arribaven. Uns i altres intentaven identificar els rostres de qui en molts casos guardaven una imatge congelada des de feia dècades. “És ‘Mon’! Quina sorpresa!”, exclamà un dels veterans a pocs metres de la banqueta i tot d’una es van sentir aplaudiments entre els aficionats.

Es referien a José Luis ‘Mon’, qui va ser porter titular durant moltes temporades en acabar la seva carrera semi professional en clubs com la Gramenet o el primer equip del Montcada. "Quan he passat per la porta dels vestuaris he tingut la sensació d’haver anat enrere uns 15 o 20 anys en el temps", va reconèixer l’argentí, considerat el primer estranger a jugar a l’equip del Montcada, era la temporada 1984-85.

Uns i altres intentaven identificar els rostres de qui en molts casos guardaven una imatge congelada des de feia dècades

Tothom el volia saludar i ràpidament s’organitzaren per fer-se fotos per al record. Una d’aquestes instantànies va ser amb qui fou el segon porter, Juan Antonio Ballesteros, amb qui feien broma pel seu passat com a policia local de Montcada i Reixac. 

Una festa, que com els grans partits, va acabar amb una golejada de rialles i abraçades en un sopar de germanor i amb un brindis per aquests primers 50 anys de veterans.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: