Apunts de llengua

Iniciar les teves converses en català sempre és un bon exercici per començar. Pensa que hi ha moltes persones que entenen la llengua, encara que habitualment no la utilitzin. Ser respectuós amb tothom vol dir parlar amb respecte, i no pas haver de canviar de llengua. Segons el darrer estudi de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP 2023), actualment, el 93,4% de la població de 15 anys o més entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 84,1% el sap llegir i el 65,6% el sap escriure. Si fas la prova, t’enduràs moltes sorpreses. No et deixis endur per cap tret que t’indiqui que són persones estrangeres, ja que la nostra societat és molt diversa i pot ser que aquesta persona tingui un molt bon nivell de català.

Saps que el català és una llengua mil·lenària que es parla a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la comarca murciana del Carxe, a la Catalunya del Nord (Estat francès), a Andorra, i a l’Alguer (illa de Sardenya)?

També és important que sàpigues què diu la legislació lingüística quan t’hagis d’adreçar a qualsevol administració, a un comerç o empresa o a una entitat o associació. Les empreses i els comerços han de complir la normativa lingüística que preveuen l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Llei de política lingüística, el Codi de consum de Catalunya i la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Saps que el rètol que anuncia l’activitat d’un establiment ha de ser almenys en català? La senyalització interna dels establiments que tingui caràcter fix, les llistes de preus i de serveis, saps que també han de ser almenys en català? Tens dret a demanar-ho i l’establiment t’ho ha de proporcionar. Totes les persones que atenen el públic han de poder-ho fer en català i els consumidors tenen dret a expressar-se en català i a rebre totes les comunicacions escrites en aquesta llengua. De fet, l’article 128.1 de la llei 22/2010 de 20 juliol del Codi de consum de Catalunya diu que ‘Les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret […] a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin.’

L’Administració pública de Catalunya ha de respectar el dret d’opció lingüística dels ciutadans. Les llengües oficials de Catalunya són el català, el castellà i l’aranès. És per això que totes les persones que aspiren a ingressar a les administracions locals de Catalunya han de tenir coneixements de les dues llengües reconegudes oficialment: la catalana i la castellana, i de l’aranès a la Vall d’Aran. Aquesta obligació s’aplica tant per als llocs de personal funcionari com de personal laboral.

La xarxa d’entitats de Catalunya representa la gran diversitat d’interessos dels ciutadans i són l’espai ideal per poder fer un ús informal de la llengua i un espai d’integració molt necessari i amè. Si la llengua vehicular és el català, d’una manera progressiva i gradual, totes les persones que gaudeixin de qualsevol de les activitats que s’hi practiquen poden anar incorporant la llengua oral i anar adquirint més fluïdesa i seguretat per usar la llengua en altres àmbits més formals. És en aquest sentit que convidem els alumnes dels nostres cursos a poder anar a fer un tastet a les entitats del poble per tal de veure què fan i si els agradaria formar-ne part per acabar sent un més de la colla Castellera o de la coral Giravolt, o de qualsevol altra que els aculli en català. La inclusió social de les persones d’origen estranger no significa tan sols la possibilitat d’accedir a determinats drets o beneficis socials, sinó que és també la participació plena en la societat on han decidit viure. Al nostre país, sense el català, podran accedir a drets puntuals com ara rebre una prestació social concreta o poder inscriure els fills a l’escola; però difícilment, sense aquesta llengua, aconseguiran tenir les mateixes oportunitats de futur que els ciutadans autòctons.