Apunts de llengua

Reprenem els apunts de llengua del Fem-ho en català amb un tema molt candent. Ara que Montcada i Reixac és a punt de canviar la seva fesomia, a causa del soterrament de la coneguda via de França, no podem oblidar els inicis d’aquestes màquines que van arribar al poble l’any 1854 amb estiuejants provinents de la burgesia barcelonina que van trobar a Montcada un espai natural immillorable i molt saludable. L’aigua i el tren han estat, i encara avui dia són, dos elements molt lligats al nostre municipi. Ens endinsarem en alguns dels termes de la cultura ferroviària que han configurat el nostre passat abans que, ves a saber, haguem de veure que els trens volin pel cel. De fet, ja existeixen els trens de levitació magnètica, que són els que funcionen amb absència de contacte entre el vehicle i la via, reduint les friccions i permetent velocitats superiors.

El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d’acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

La locomotora és el material rodant amb motor que s’utilitza per donar tracció als trens. Va ser un gran canvi a tot el món ja que permetia el comerç i desplaçar-se molt mes ràpid. Des dels seus inicis, a principis del segle xix, fins a mitjans del segle xx, les locomotores van funcionar amb vapor. La primera locomotora de vapor va ser construïda el 1804 a Gal·les.

Un automotor ferroviari és un vehicle ferroviari lleuger de tracció autònoma, és a dir que no necessita ajuda d’una màquina o vehicle de tracció extern. Per aquesta raó, l’element motor és indissociable de la funció de transport de càrrega útil. Modernament s’acostumen a dissenyar unitats ferroviàries amb un automotor i diversos vagons units, amb una cabina a la part posterior del tren per permetre’n la circulació reversible.

Aquest tipus de composició ferroviària havia estat associada tradicionalment a línies de metro i de tren de rodalia, però el seu ús es va estendre a línies de mitjana distància i, modernament, als trens d’alta velocitat, que és el tren que circula a velocitats mitjanes superiors als 200 km/h per línies d’alta velocitat. Molta gent en diu tren de gran velocitat, el conegut TGV fabricat per l’empresa francesa GEC-ALSTHOM, però en català la velocitat no és gran, sinó alta.

El rail o carril és cadascuna de les barres metàl·liques sobre les quals es desplacen les rodes dels trens i tramvies. Els rails es disposen com una de les parts fonamentals de les vies fèrries i actuen com a suport, dispositiu de guiatge i element conductor del corrent elèctric. La característica tècnica més important del ferrocarril és el contacte entre el rail i la roda amb pestanya. Els primers rails que es coneixen daten de l’edat de pedra i de l’edat del bronze. Al segle v aC van aparèixer rails de fusta per facilitar el transport a les mines. La millora d’aquests en el sector miner va ser el que va portar a l’aparició dels primers carrils de ferro al segle xviii a Alemanya i Anglaterra, per convertir-se en rails d’acer al segle xix.

Un tren de rodalia o tren suburbà és un sistema de transports de passatgers de ferrocarril que presta servei en una ciutat i poblacions properes entre les quals hi ha un gran nombre de persones que viatgen cada dia. No fa tants anys que dins el tren el revisor feia la seva funció, però aquest oficii els bitllets de tren han sofert canvis al llarg dels anys. El cap d’estació és la persona que coordina les diferents activitats d’una estació de ferrocarril, informa dels canvis d’horari dels trens, supervisa el personal, dona autorització als trens per sortir i vetlla pel respecte a les normes de seguretat.

Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície. Tant pot circular sense separació de la resta de vehicles com segregat de la resta de la calçada. També, en alguns casos, fa trajectes interurbans.

Un pas a nivell és l’encreuament d’una via urbana o interurbana amb una via de ferrocarril al mateix nivell. Els trens hi tenen sempre prioritat, pel fet que la inèrcia els impedeix d’aturar-s’hi amb facilitat. Solen estar degudament senyalitzats i s’hi poden fer servir mecanismes com barreres o semàfors per avisar de l’arribada d’algun tren. Actualment, aquesta funció ja és mecànica, però antigament la figura del guardaagulles era la persona que regulava els canvis de via i les desviacions dels trens que arribaven o sortien d’una estació de ferrocarril.

Per últim, tenim l’estació de ferrocarril, que és l’estació on embarquen i desembarquen els passatgers i les mercaderies que es desplacen amb tren. Actualment al món, hi ha estacions que són veritables joies arquitectòniques. A Montcada i Reixac tenim l’estació de la línia de Granollers o Girona des de l’any 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l’Estació de França) i Granollers Centre.

Tenim la sort de comptar amb l’ Associació d’Amics del Ferrocarril de Montcada i Reixac – Ajuntament de Montcada i Reixac A partir de les recreacions de modelisme ferroviari, l’entitat ens ofereix un document visual de com van ser alguns dels edificis de les estacions ara ja desaparegudes.

També tenim la Festa del Fanalet de Montcada i Reixac, inventari del patrimoni immaterial del Vallès que se celebra el primer dissabte de setembre. Aquesta tradició es remunta quan encara no existia l’actual estació de tren de Santa Maria. En aquella època els passatgers que volien baixar havien de demanar al maquinista que reduís la marxa per saltar del vagó, i quan era de nit els familiars els esperaven amb un fanalet. Als anys quaranta es va fer l’abaixador i els veïns van decidir recordar aquesta pràctica una nit de setembre a l’any quan, coincidint amb la Festa Major del barri, acudeixen a l’estació a donar la benvinguda al tren amb fanalets.