Nous catalans: Marcia, Melany, Julián i Paqui

Em dic Marcia Gilardi i soc argentina. A part de la meva llengua materna, parlo també portuguès, anglès i català.

Fa 15 anys que vaig arribar per primer cop a Catalunya, però només hi vaig viure dos anys perquè vaig marxar a Burgos i a Astúries. Però ja fa 3 anys que vaig tornar i va ser aleshores quan vaig començar a aprendre català, tot fent un curs de jardineria. El fet que el curs fos en català va despertar el meu interès per aquesta llengua i, des de llavors, he anat fent classes i activitats per aprendre i parlar català.

Hi ha un munt de paraules que diem els argentins i que m’agraden molt, com “el coso”, que seria un equivalent al “dallonses”, i “ya fue”, que vol dir “això rai”. La traducció d’aquestes paraules també m’agrada molt com sonen en català, però també n’hi ha d’altres: “cabòria”, “escadusser”, “a reveure”, “esperitat”, “esbravar-se”, “esbombar”… Són paraules que m’agraden tant pel que signifiquen com per la seva fonètica.

Em dic Melany Pincay i soc de Caracas, Veneçuela. Vaig arribar a Catalunya al març de 2022. Parlo castellà i anglès i a poc a poc vaig millorant el català. Estic fent el curs de català Bàsic 3 a Montcada i participo al programa Voluntariat per la llengua com a aprenenta.

A Veneçuela tenim moltes paraules i expressions típiques. La paraula que més m’agrada és “naguara”, que s’utilitza per expressar sorpresa. Per exemple, si veiem una cosa mooolt bonica, diem:”naguara, qué lindo!”. De les expressions que diem a Veneçuela, la que més m’agrada és “gozar un puyero”, que vol dir tenir un moment molt agradable, passar-s’ho molt bé.

La meva paraula preferida en català és “pessigolles”. Vaig sentir que la deien els meus amics i em va agradar molt. Té un so molt bonic!

Em dic Julián David Caicedo i soc colombià. Fa deu mesos que visc a Catalunya. La meva llengua materna és el castellà. També parlo una mica d’anglès i ara també català. Estic fent el curs de català Bàsic 3 a Montcada i les pràctiques lingüístiques pels comerços de la ciutat.

A Colòmbia diem “ahora” i “ahorita”, dues paraules que no signifiquen el mateix. Quan diem “ahora”, ens referim a un període llarg de temps. En canvi, si diem que farem una cosa “ahorita” vol dir que la farem ja, ara mateix.

En català m’agrada molt com sona l’expressió “mareta meva”, la trobo molt graciosa, sobretot la forma com es diu, l’entonació.

Soc la Paqui Muñoz. Tot i que vaig néixer a Barcelona, els meus pares eren de Còrdova i jo no vaig parlar català fins als 16 anys, quan vaig començar a treballar en un mercat. A l’escola ben poca cosa vaig fer en aquesta llengua.

Tinc la sort que no m’ha fet mai vergonya parlar en català però, si he de ser sincera, només l’he parlat a la feina i quan faig teatre. Ara bé, des que estic fent classes de conversa, m’obligo a parlar català en altres situacions quotidianes com la visita al metge l’altre dia.

Hi ha una expressió que recordo que deien els meus pares i que m’agrada molt: “Mira cancanito”; ho deien per referir-se a una persona, però sense dir-li el nom.

I, en català, m’agrada molt l’expressió “fer patxoca”. Els meus caps, que eren de Lleida, la feien servir molt (“Aquesta noia fa patxoca!”). Ah, i em fa especialment gràcia quan parlem de “ les patates al caliu”. A part de ser molt bones, m’agrada molt com sona.