Nous catalans: Alexis Polanco i Sergio Torres

Em dic Alexis i soc de Veneçuela. Fa sis mesos que vaig arribar a Catalunya. Parlo castellà i anglès i ara estic aprenent català.

Una paraula típica que diem molt a Veneçuela és pana. És una paraula col·loquial, que significa amic en un context molt familiar. De fet, es diu que la definició d’aquesta paraula vindria a ser algú amb qui compartir el pa, una manera bonica d’expressar que un amic és algú amb qui compartir.

En català, una expressió que m’agrada molt és ningú no neix ensenyat, perquè em recorda quan el meu pare em deia que havia de tenir temps i paciència per aprendre, perquè ningú no naixia sabent-ho tot. La paraula xarxa la trobo molt divertida, perquè la forma que té aquesta paraula quan la veig escrita sembla ja una xarxa. I com que prefereixo la calor abans que el fred, m’agrada molt la paraula estiu.

Em dic Sergio i vaig arribar a Catalunya ara fa un any. Soc colombià, parlo anglès i espanyol i ara estic aprenent català.

Una paraula típica del meu país és sancorcho. És un menjar típic de Colòmbia, que porta moltes verdures, carn, pollastre, tomàquet, iuca i plàtan. És un dels meus plats preferits.

La primera paraula que vaig aprendre quan vaig arribar a Catalunya va ser llet. Recordo quan vaig anar al súper i vaig dir per primer cop: llet, sisplau. Em va fer molta gràcia. A mi m’agrada molt la llet, porta molts nutrients i sovint em faig batuts amb llet.

També m’agrada el cartell que hi ha al supermercat on acostumo a comprar i que diu aquí m’espero. Trobo que és una manera molt tendra de dir a la gent que no entrin els gossos al súper i que tenen un lloc on esperar-se.