Nous catalans: Ayalen, Victoria, Cristian i Mercedes

Us presentem testimonis de nous catalans que han arribat a Montcada i Reixac

Soc l’Ayalen Ferro. Soc argentina i fa un any que vaig arribar a Catalunya.

A part de la meva llengua materna, parlo anglès i també català. Des que vaig arribar a Catalunya, el meu interès per aprendre català ha estat sempre molt gran. M’agrada molt aquesta llengua i intento parlar-la sempre que puc. Escolto la ràdio en català, miro la tele en català i faig i busco activitats que em permetin estar en contacte amb aquesta llengua.

En argentí hi ha una paraula que fem servir molt i que m’encanta: “boludo/a”. Es fa servir per a moltes coses: per insultar, per cridar l’atenció a algú… depèn del to i del context té un sentit o un altre.

En català m’agrada molt el verb “xiuxiuejar” perquè té sons que no té la meva llengua materna i és divertit aprendre a pronunciar-los. També m’agrada com sona la paraula “enfonsar” i sempre m’ha fet gràcia la “h” de la paraula “tothom”.

Em dic Mercedes Peña. Soc de Granada, però vaig arribar a Catalunya quan tenia 7 anys.

Tot i que fa 40 anys que visc a Catalunya, l’escolarització la vaig fer bàsicament en castellà i no va ser fins als 14 anys que vaig fer català com a assignatura per primer cop.

D’un temps ençà, m’he proposat parlar català al carrer i aprendre a escriure’l. Reconec que si no el parlo més és per vergonya i perquè cometo errors, però tant les meves companyes com la professora em diuen que el parlo bé.

De la meva llengua materna hi ha dues expressions que m’agraden molt, perquè són una manera que tenim els granadins d’expressar l’amor cap als fills: “mi arma” i “mi niño”.

En català, m’encanta el verb “somriure”. I és que a mi m’agrada molt riure i aquest verb trobo que sona molt bé.

Em dic Victoria Garcia. Soc de Veneçuela i fa pocs mesos que visc a Catalunya.

La meva llengua materna és el castellà. També parlo una mica de portuguès i anglès i ara estic aprenent català.

Una cosa que m’agrada molt de Veneçuela és que si ens pregunten com estem, encara que el nostre món s’estigui enfonsant, la resposta sempre és “estic bé”. És una frase que fem servir molt.

Aprendre català em motiva perquè és un nou repte. Respecto molt la llengua catalana i admiro els catalans perquè defensen la seva llengua i la seva cultura.

La meva paraula favorita en català és “guanyar” perquè vol dir triomfar.

Em dic Cristian Rojas Oliva i soc d’Andalusia.

Vaig arribar a Catalunya l’any 2016 i ara visc a Montcada amb la meva parella i la meva gosseta.

Parlo castellà, anglès i una mica de català.

Dues expressions típiques de la meva terra són “la jartá” i “la pechá”. A Andalusia som molt exagerats i per expressar que en un lloc hi ha molta gent sempre diem: “¡Qué pechá de gente!”.

En català m’agrada molt l’expressió “de mica en mica s’omple la pica” perquè és una expressió molt positiva que significa que a poc a poc podem fer qualsevol cosa.

Deixa un comentari