Nous catalans: Fátima, Adriana, Fanny i Viviana

Us presentem testimonis de nous catalans que han arribat a Montcada i Reixac

Em dic Fátima i soc de Portugal. Tinc 45 anys, però visc a Catalunya des que era petita. Parlo portuguès, castellà i una mica de català. M’he decidit ara a estudiar català perquè veig que és necessari per buscar feina.

Hi ha una expressió en portuguès que m’agrada molt i que es molt típica Isto é unha trapallada, que es diu quan una cosa està mal feta. Podria ser l’equivalent en català d’ això és un bunyol o això és un nyap.

Del català, m’agraden molt les salutacions com Bon dia, Bona tarda, Com anem?, perquè hi veig molt respecte, tot i que m’agradaria que l’ús del vostè fos més estès.

Em dic Adriana i soc de Cuba. Tinc 21 anys i fa molt poc temps que soc a Catalunya. Vaig arribar el setembre passat. Parlo castellà i una mica de català.

Com a expressió cubana m’agrada molt ¿qué bolá asere? És una salutació cubana que es pot fer en qualsevol moment del dia i, normalment, són els joves qui més la utilitzen.

En català hi ha dues paraules que m’agraden molt: si us plau, perquè la trobo molt respectuosa i em transmet pau i tranquil·litat i la paraula tingui, perquè em fa molta gràcia com sona.

Em dic Fanny i soc de l’Equador, de la ciutat de Chone, a la província de Manabí. Fa nou mesos que visc a Catalunya. Parlo castellà, una mica d’anglès i una mica de català.

A l’Equador fem servir molt el verb aguaitar, que vol dir vigilar amb la mirada, observar. Per exemple: “aguaita los pollos” o “aguaita el arroz”, que vol dir ves a mirar com estan els pollastres o ves a mirar l’arròs.

En català m’agrada la paraula recollir, perquè el primer que vaig aprendre quan vaig arribar aquí va ser “a recollir!”, que ho deien els meus nets.

Em dic Viviana i soc de Colòmbia. Fa 23 anys que visc a Catalunya. Parlo castellà i una mica de català. Treballo al món de la sanitat i m’he decidit a estudiar català perquè a la meva feina és necessari. El trimestre passat vaig fer el Bàsic 3 al Servei Local de Català de Montcada i ara estic fent l’Elemental 1.

Una paraula típica del meu país es camellar. Significa treballar. La diem molt: “voy a camellar“, “estoy camellando”.

En català em fa molta gràcia la paraula mandra i l’expressió quina mandra!

Deixa un comentari