Nous catalans: Gabi, Christian i Dora

Em dic Gabi i soc de Romania. Fa més de 15 anys que vaig arribar a Montcada i Reixac. Parlo romanès, castellà i una mica de català.

En romanès hi ha una expressió que m’agrada molt: cine se trezește de dimineață, departe ajunge, que ve a dir que llevar-se d’hora és molt recomanable perquè permet fer molta feina. En català la podríem traduir per: si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit.

Del català, m’agraden molt les diferents expressions que s’utilitzen per acomiadar-se: fins demà, fins després, que vagi bé. Són expressions que les rebo com un agraïment.

Em dic Christian Morán. Soc de l’Equador, de Guayaquil, una ciutat coneguda com La perla del Pacífic. Vaig arribar a Catalunya el 20 d’octubre de 2022. Parlo castellà i una mica de català. Estic estudiant aquesta llengua perquè m’agrada molt.

Hi ha dues expressions que utilitzem molt al meu país i que m’agradaria destacar: quien no llora no mama, que es diu quan una persona no s’atreveix a demanar el que li correspon; i no vas a llevar piñas a Milagro, que es diu per indicar que quan algú ens convida a casa seva no li portem allò que ja abunda en aquella casa. Milagro és una ciutat coneguda per ser una gran productora de pinyes.

Una paraula que em sembla molt graciosa en català és ostres, tant per la seva pronúncia com pel motiu pel qual es diu. I també m’agrada molt l’expressió si em punxen no em surt sang, per assenyalar que una persona està ben sorpresa.

Em dic Dora Edith Quintero i soc de Colòmbia. Fa 23 anys que visc a Catalunya. Parlo castellà i català. Em vaig decidir a aprendre català perquè gairebé tota la meva família el parlava menys jo i vaig pensar que ja era hora de posar-m’hi. Sento molt amor per Catalunya i m’encanta el català.

Una expressió típica de Colòmbia és quiubo, parce? La fem servir com a salutació a persones que coneixem. Si no coneixem la persona, només diem quiubo?

Hi ha moltes paraules que em criden l’atenció en català perquè són molt diferents en castellà: maduixa, pastanaga, xafogor, síndria, préssec, gall dindi... Quan vaig arribar a Catalunya, em va cridar l’atenció la pregunta què fas? La sentia a cada moment. Una frase que m’agrada molt és m’he aixecat aviat.