Nous catalans: Haydee, Kelly, Oscar i Raquel

Soc la Haydee i vaig néixer a Cajamarca, un departament del nord del Perú. Fa 24 anys que vaig arribar a Catalunya i parlo castellà i català.

Una de les expressions del Perú que més m’agrada és Pueblo chico, infierno grande. Vol dir que als pobles petits tot se sap i que s’ha d’anar amb compte a l’hora de parlar, perquè petits comentaris es poden transformar en un gran rebombori.

En català em sona molt dolç cada cop que sento algú que diu t’estimo molt. Em va cridar molt l’atenció la primera vegada que ho vaig sentir i és una de les meves frases preferides. A més, també m’agrada molt l’expressió déu n’hi do, perquè trobo que és una manera molt divertida d’expressar sorpresa.

Em dic Kelly i vaig néixer a Saylla, un districte de Cusco, al Perú. Fa un any i mig que vaig arribar a Catalunya i parlo castellà, quítxua, una mica d’anglès i ara una mica de català també.

Una expressió que m’agrada molt en la meva llengua materna és Qué bacán! Expressa sorpresa i es diu quan una cosa és fabulosa i hi estem d’acord. Podríem traduir-la al català per qualsevol de les formes col·loquials com Que bé! o Que guai!

En català, hi ha dues paraules que em fan molta gràcia, perquè quan les vaig sentir per primer cop les vaig confondre i vaig trigar a saber-ne el significat. Són les paraules cama i cadira, que inicialment vaig traduir-les en castellà per cama i cadera, i no va ser fins més endavant que vaig saber que una cama és una part del cos i una cadira és per seure-hi. No les oblidaré mai més!

Em dic Óscar Alemán Falcón i soc de Gran Canària. Vaig arribar a Catalunya al gener de 2020, dos mesos abans que es decretés l’estat d’alarma per la covid-19 i ens tanquessin a casa. Parlo castellà, una mica d’anglès i una mica de català.

A les Canàries fem servir molt la paraula muchacho: qué dices, muchacho? I la pronunciem d’una manera peculiar: muyayo. Una altra curiositat és que a les Canàries no diem autobús, diem guagua: vamos a coger la guagua.

En català em criden l’atenció les paraules amb –eixo, –eixes, –eix... per la pronunciació, que és força difícil, com per exemple, quan diem jo llegeixo.

Em dic Raquel Núñez, soc de Tarifa, Andalusia, i fa 10 anys que vaig arribar a Catalunya. Parlo castellà i català.

A Tarifa tenim moltes expressions típiques. Per exemple, per dir abans-d’ahir diem antié, les vambes són pantes i escuajoso és ximple. ¡Qué escuajoso eres!, diem. To quisqui és tothom i quan volem que algú s’afanyi li diem ¡date bulla!. Una forma comuna de saludar és illo, qué?

En català m’agrada la paraula julivert perquè sona molt curiosa i és molt diferent de com es diu en castellà. També m’agrada l’expressió Déu-n’hi-do, que se sent molt i som-hi, que és una expressió molt divertida i amb molta energia.