Nous catalans: Naima, Cristian, Melissa i Joselyn
Us presentem els primers quatre testimonis de nous catalans que han arribat a Montcada i Reixac
Em dic Naima Oulghabouch i fa dos anys que soc a Catalunya. Vaig néixer a Agadir, al Marroc. Agadir és una ciutat de platja i muntanya, de 740.000 habitants i situada a tres hores de Marràqueix.
Parlo amazic (la meva llengua materna), àrab estàndard i dàrija. A l’escola vaig aprendre també el francès i ara estic aprenent català i castellà.
M’agrada la salutació àrab “Salam”, perquè és una paraula que en totes les religions significa “seguretat”.
En català hi ha un refrany que m’agrada molt: “a poc a poc i bona lletra”. Es diu quan vols que algú faci les coses bé, sense pressa. I també em fa molta gràcia l’expressió “una mica”.
Em dic Cristian Alejandro Riaño Rodríguez. Soc de Colòmbia i vaig arribar a Catalunya fa sis mesos. Parlo castellà, anglès i ara català. També estic estudiant italià, però encara no el parlo.
A Colòmbia hi ha moltes paraules típiques, però la meva preferida és “chimba”. Segons el context, pot tenir un significat positiu o negatiu. Per exemple, si diem “qué chimba de película!” té un sentit positiu, però si diem “qué película tan chimba”, amb una altra entonació, té un significat negatiu. També diem “chimborria” en sentit positiu, “chimbada”, que es refereix a una cosa, “chimbita”, per referir-nos a una dona o una cosa bonica…
Una paraula del català que trobo interessant és “somiatruites”, que em van dir que es diu d’algú que s’il·lusiona fàcilment amb coses absurdes o impossibles.
Em dic Melissa España. Fa vuit mesos que vaig arribar a Catalunya. Soc de Balzar, un poble petit de l’Equador.
Parlo espanyol i estic aprenent català. La meva llengua materna és el quítxua, però actualment no la parlo; només recordo algunes paraules com “achachay”(que vol dir “fred”)o “pay” (que vol dir “gràcies”. Ah, i no oblidaré mai quan el professor ens deia “Sumak Kawsay” (Mare Terra). Era una manera de recordar-nos que cuidéssim i respectéssim la Mare Terra, o “Tupananchiskama”, que és com dir “adéu i fins que la vida faci que ens tornem a trobar”.
Del català, em fa molta gràcia quan a l’institut els professors no m’entenen i em diuen: “Què dius!”. I jo tinc el meu lema en català: “Tornar a començar”. M’agrada aquesta oració perquè per mi, des que vaig arribar aquí, ha estat com tornar a començar una altra vida.
Em dic Yoselyn Porras Mendoza, soc de Xile i fa dos anys que visc a Catalunya. Parlo castellà, la meva llengua materna, una mica d’anglès i ara també català. Sempre dic que el català és la meva segona llengua.
A Xile tenim moltes expressions i paraules típiques, però n’hi ha una que fem servir molt i que té molts significats, depenent del context: “weón”. Pot significar amic, company o també burro o ximple, i la diem en frases com: “hola, weón”, “claro, weón” o “ese weón de allá te está saludando”. També diem “weona”, una “weá”, ser un “aweonao” o un “saco wea”, que vol dir mala persona.
En català m’agrada molt la paraula “petitona” i totes les que tenen el sufix diminutiu “–ona”, perquè expressen afecte i sonen molt bé.
Articles relacionats
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
