Nous catalans: Odaly i Berenice

Us presentem testimonis de nous catalans que han arribat a Montcada i Reixac

Em dic Odaly Santana i soc de Veneçuela. Fa un any i mig que vaig arribar a Catalunya i parlo castellà i una mica català.

De la meva llengua materna hi ha una expressió que m’agrada molt: “Camarón que se duerme, se lo lleva la corriente”. S’utilitza per dir que és important que estiguem sempre atents, desperts i amb una actitud activa per afrontar tot allò que passa al nostre voltant. També m’agrada molt la paraula “chevere”, per indicar que tot està bé com està.

En català, he après ja moltes coses, però una expressió que m’agrada molt és: “No passa res”, perquè seria l’equivalent a “chevere” i considero que quan algú m’ho diu em dona ànims, o jo ho dic també per animar l’altra persona. Per mi és com una manera de dir: “Continua, que no passa res”.

Soc la Berenice Konandi i vinc de la Costa d’Ivori. Fa set anys que vaig arribar a Catalunya i parlo francès, anglès, castellà i estic aprenent català.

En francès, la meva llengua materna, hi ha algunes expressions que m’agraden per com sonen, però també pel seu significat: “Comment tu t’appelles?” (tinc sempre molta curiositat per saber el nom de la persona amb qui parlo i per això m’agrada tant aquesta pregunta); “Bon appétit!” (m’agrada perquè gaudeixo molt menjant); “Merci” (la trobo genial com a mostra d’agraïment).

En català, el primer cop que vaig sentir la paraula “papallona” em va cridar molt l’atenció per la sonoritat que té i, curiosament, a la meva filla també li agrada molt aquesta paraula. “Tothom” és també una paraula molt bonica i m’encanta com sona.

Deixa un comentari