25N, la xacra de la violència masclista

Tots i totes som agents pel canvi i podem contribuir a posar fi a les violències contra les dones

Montcada lliure de violències masclistes
La Veu de Montcada

Poques línies per un tema massa extens i quotidià. Em salto la crítica i la culpa al sistema patriarcal en el qual tota violència es recolza i les xifres de víctimes anuals que deshumanitzen els fets. També la teoria de l’iceberg i la llista de tipologies de violències masclistes. La informació està a l’abast de tothom, la prevenció i l’educació és el millor camí i tots i totes som agents pel canvi. Només cal voluntat de consciència, que és la que incentivarà la primera passa. Per això em centro, ras i curt, en dos aspectes que per a mi són essencials en aquest moment.

Dos aspectes essencials

Primer, dos de cada tres homes són agressors. De debò. Hi ha mitja part de la població que es defensa entre si, que s’excusa, que perpetua la seva forma de ser i actuar perquè en treu benefici. Hi ha mitja part de la població que se sent cansada del feminisme perquè qüestiona el seu benestar en detriment del de les dones. Aquest posa sobre la taula actituds pròpies o gent propera a qui no es vol fer front per no buscar-se problemes. I aquest sí que és el problema:

Dos de cada tres homes són agressors. De debò. Hi ha mitja part de la població que es defensa entre si, que s’excusa, que perpetua la seva forma de ser i actuar perquè en treu benefici

Tenim mitja part de la població que mai ens defensarà, perquè callant i girant la mirada, reafirma que els seus iguals són els qui exerceixen la violència. Us ressona la frase: ‘Ni feminismo ni machismo: igualdad!?’ Per tant, de base, ja no se’ns considera com a iguals i d’aquí, totes les violències. Homes: parleu, denuncieu, atureu, reflexioneu, desconstruïu, gireu l’esquena a qui alimenta el nostre mal.

Eduquem-nos fora de comparacions, venjança i gelosia i fem-ho amb aquesta mirada des de petites: l’empoderament està en compartir i veure’ns com a font de força i saviesa les unes a les altres

En segon lloc, totes tenim una amiga i sinó nosaltres mateixes que hem estat agredides pel masclisme. Ens necessitem, vives sí, sostingudes, escoltades. Donasses: Ens necessitem completes i compartir forma part de l’essència femenina. Fem-ho com sapiguem, perquè l’eina és a dins nostre. Parlant –amb les amigues, la família, cercles de dones–, cantant, recitant. Amb l’escriptura –la gran aliada històrica– el dibuix, la dansa o qualsevol altre procés creatiu. Confiem-nos aliades, mostrem-nos receptives, sense judici. Siguem suport i que les altres ens facin de mirall.
Eduquem-nos fora de comparacions, venjança i gelosia i fem-ho amb aquesta mirada des de petites: l’empoderament està en compartir i veure’ns com a font de força i saviesa les unes a les altres.

Deixa un comentari