A través dels arbres

Sempre estaves. Tu i la resta. La colla que anava per davant nostre. A les manis, als concerts, exposicions, teatres, cafès, festes majors, carrers foscos i deserts, barris, nits i matinades. Sempre. Éreu part del paisatge. Donàveu tranquil·litat, coratge i esperança. I éreu un model a seguir: artistes a peu de carrer, artistes en tot allò que fèieu, hi posàveu amor i ànima en cada gest.

Ara, amb el pas del temps que canvia les ombres i la profunditat, veig com supervisàveu la nostra joventut, a una distància discreta…

Recordo el timbre de la teva veu. L’esclat del teu riure. La teva alegria. La llum del sol quan travessava els arbres. L’espurna dels teus ulls inquiets i nostàlgics. Gràcies, Santi. A reveure!