Associacionisme, cultura popular i xarxa solidària

La crida feta per La Unió de Mas Rampinyo demanant ajuda per a la seva entitat, “Salvem La Unió”, ens obliga a reflexionar i a posicionar-nos respecte a les entitats, ateneus i associacions de cultura popular i les dificultats a què s’enfronten. Montcada i Reixac compta amb una xarxa associativa potent i dinàmica, on destaquen entitats històriques com els ateneus de La Unió i l’Ateneu Domingo Fins-ABI.

Més de cent anys d’història de cadascuna, són un tresor a conservar, que costaria molt de crear o de substituir avui dia. Són un patrimoni històric, cultural i social que hem de defensar i que, malauradament, travessa dificultats. Cada cop més exigències i més requisits. Evidentment, cal conciliar la seva activitat amb la resta de la vida als barris, complint la llei, garantint el descans i la convivència amb els veïns. Però hem de tenir clar que l’administració ha d’estar per ajudar i no per afegir més traves.

Els ateneus i la xarxa associativa formen part d’allò tan lloat de la societat civil catalana, que és menys lliure i més submisa com més subvencionada està. No volem que la cultura popular sigui considerada com a competència i sigui contraprogramada o substituïda per l’administració. Però sí que ha de ser valorada, defensada i ajudada. Benvinguda la crítica i les xarxes de contrapoder popular, tan necessàries davant d’una societat cada cop més individualista, més manipulable i més feble.

Com deia el fundador del moviment coral, Josep Anselm Clavé: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços”. Avui, en ple segle XXI, aquesta premissa és més vigent i més necessària que mai.