Adéu a un imprescindible

Aquests dies Can Sant Joan està de dol per la mort de Manuel Gómez ‘Zapatero’

Manolo Gómez, en una acció de protesta

Va ser Bertolt Brecht qui va dir que hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles. Manuel Gómez Moreno, “Manolo Zapatero”, com tothom el coneixia, pertanyia -pertany- a aquesta darrera categoria: els imprescindibles.

Si parlem de Can Sant Joan, ell, com el Sebas com el Manyo i com uns pocs més, hi han estat sempre. Puc dir amb molt orgull que vaig compartir amb ell algunes lluites, alguns anhels, algunes esperances… Jo, com molts altres, anàvem i veníem, donàvem un cop de mà aquí i allà o, simplement, fèiem ‘bulto’. La diferència és que ell hi era sempre, allà on hi hagués una causa justa pel barri, allà el tenies amb la seva moto.

No fa gaire, me’l vaig trobar en una manifestació –de les últimes vegades que vam parlar– i li vaig dir una cosa així com: ‘Manolo, no sé com ho fas, però sempre estàs al costat correcte’. I ell va riure, amb aquest riure franc i sincer, com fan els nens.

No saps com et trobarem a faltar els companys i els amics, però, sobretot, el barri al que vas consagrar tota una vida de lluita, sense defallir mai. Aquests dies Can Sant Joan està de dol. Descansa en pau, company.

Etiquetes:

Deixa un comentari