El Pau tindrà plaça escolar

La família d’un infant amb necessitats educatives especials celebra que la denúncia feta a La Veu hagi donat resultat

Pau anirà el curs vinent a l'escola especial Jeroni de Moragas
Sara Banal

Estic contenta d’anunciar que divendres passat, dia 19 d’abril, i amb només tres dies de diferència des de la publicació de la notícia del nostre cas a laveu.cat, ens van comunicar des de l’administració, que el Pau tindrà plaça a l’escola especial Jeroni de Moragas (Cerdanyola del Vallès) i que formaran un grup de petits (que no tenien) amb els altres infants que ho han sol·licitat.

Vull agrair a totes les persones que han donat suport a la reclamació que vaig fer pública mitjançant aquest meravellós diari, La Veu de Montcada, per mitjà de la difusió a les xarxes socials, i a totes les que han fet possible en l’àmbit pràctic que es resolgués el nostre problema. La meva família i jo ens hem sentit molt acompanyades, mil gràcies de veritat! Gràcies, sobretot, a La Veu de Montcada, per l’atenció que ens han brindat, en especial la Sílvia, per la seva empatia i la redacció de la notícia que tant ha ajudat a la resolució ràpida de la nostra demanda.

També dono les gràcies al personal de la Regidoria d’Educació de Montcada i Reixac per ajudar a desencallar el tema. Per últim, és clar, agraeixo que l’administració, en general, hagi trobat per fi la manera de posar els recursos que faltaven.

Ara bé, el que em posa trista és que s’hagi d’arribar a aquests extrems per veure resolta una cosa tan bàsica i que arrossegàvem des de feia dos cursos, com és el dret del meu fill Pau a una educació digna, com tots els altres infants, i adaptada a les seves necessitats. Sobretot, m’ha sorprès que una cosa que se’ns deia que era tan difícil, canviï tant i en poc temps, des del meu contacte amb el síndic de greuges, a qui també dono les gràcies per tot el suport brindat, i des de la publicació de la notícia a laveu.cat. Calia doncs arribar a aquest extrem?

Trobo innecessari el desgast emocional i psicològic que hem viscut per reclamar un dret bàsic, si al final es podia donar resposta. Sé que des de l’administració haureu suat per trobar la solució, a causa dels recursos insuficients que sempre es destinen a aquests temes però, si us plau, d’aquí en endavant demano que no feu patir les famílies d’aquesta manera. Mireu, d’entrada, com atendre aquestes demandes per no haver d’arribar tots plegats a aquest desgast. Vosaltres, perquè tindreu un munt de feines pendents a les que donar resposta i necessiteu energia, i nosaltres, les famílies amb infants amb diversitat funcional, perquè ja en tenim prou amb la nostra vida complicada per a haver d’invertir energia a parlar amb periodistes i síndics. Tot plegat ens ha generat un malestar que no volíem i que hem intentat de totes totes que no hi fos.

D’altra banda, i el que és més important, crec que és essencial destinar de manera prioritària tots els recursos necessaris a l’educació, tant ordinària com especial (sobretot si es pretén que s’arribi a una real educació inclusiva, tal com recull el Decret d’Inclusió de 2017), perquè recordem que tots els canvis tenen el seu impàs i els infants amb altes necessitats educatives especials segueixen necessitant els seus recursos.

Deixa un comentari