Emergència social

Novament, Montcada i Reixac és motiu de notícies socialment incòmodes i en algun cas especialment desagradables o vergonyoses. Els mitjans de comunicació ens informen del grau de contaminació mediambiental -partícules en suspensió- en el municipi que superen els límits permesos i això passa des de fa molts anys. També ens comuniquen periòdicament dels accidents mortals o greus amb motiu del tramat viari que trosseja el municipi sense el degut condicionament. No diguem de les lleres dels nostres rius, alguns d’ells com el Ripoll, s’ha de mirar de nit perquè de dia..

Però ara, a més a més, tenim barraquisme, un problema greu de la nostra societat que s’ha establert a Montcada a la llera del Besós. S’ha destapat un problema supramunicipal la solució del qual depassa les possibilitats del municipi però que això no eximeix ni al govern municipal ni a tota la ciutadania de Montcada i Reixac a fer els “ulls grossos” davant aquesta realitat que tenim a tocar.

Alguns veïns o potser molts, desconeixen aquesta realitat social. Altres fan com si no els afectés en la proximitat. I ara resulta que aquests dissortats que podríem ser nosaltres, són els nostres veïns.

Hi ha moltes persones sense llar, moltíssimes, entre 60.000 i 100.000.- o més en el nostre país. Nosaltres sols no podem resoldre aquesta trista problemàtica social, però sí aportar el nostre gra de sorra. Denunciar-ho per tots els mitjans, pressionant les administracions i especialment aportant la nostra col laboració personal i econòmica a entitats com Arrels, Càritas, Assís, Sant Joan de Déu. Comunitat de Sant Egidi ,etc. per tal que aquesta xacra social, un dia no molt llunyà, puguem constatar que ha desaparegut del nostre país.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: