La mobilitat a Terra Nostra

Fa 57 anys que visc a Terra Nostra, un barri que en aquests darrers 50 anys ha crescut moltíssim i on l’espai entre cotxes i veïns s’ha anat fent cada cop més complicat. Quan parlem de mobilitat al barri, cal tenir la perspectiva històrica que alguns veïns no tenen, cal recordar que no fa tant de temps estava literalment dividit per dos passos a nivell amb barrera, un davant del Mitja Costa i l’altre, davant de Ca n’Oller i de la plaça Lledoners. Crec que el pare del Cala, que en pau descansi, va ser el darrer guardabarrera. Ho dic, perquè els que tenim una certa edat recordem anar sols a l’escola i que els companys de la part de dalt havien de superar els passos a nivell per arribar-hi.

Vull dir amb això, que el creixement del barri i el del nombre de cotxes han anat limitant l’espai per poder caminar amb tranquil·litat. Així i tot, continuem sent un barri privilegiat, on la majoria dels veïns aparquem davant de casa o a pocs metres. Malgrat tot, el cotxe ha continuat marcant les prioritats del barri i sent un element predominant a l’hora de fer les planificacions urbanístiques. Però crec que ha arribat el moment de posar a les persones al davant de les necessitats de millorar el barri. Jo personalment soc dels que pensa que la circumval·lació del barri és la solució i que la pacificació de la rambla s’ha d’ampliar també als carrers Montsant i Antoni Pujades.

Una circumval·lació que faci dels carrers Montsant i Antoni Pujades d’una sola direcció en el sentit contrari de la rambla. Així doncs, la rambla seria de baixada, com ho és actualment, i Montsant i Antoni Pujades serien de pujada i ambdós tindrien una part reservada als vianants, com a la rambla. Cal dir que durant massa temps, la rambla ha suportat el pas de tots els vehicles que ara es divideixen en altres carrers i ningú no s’ha manifestat, malgrat que era un problema col·lectiu.

Tots veiem com carrets de nen petit, carros de la compra, cadires de roda, gent amb mobilitat reduïda i la resta de vianants han de caminar per la calçada, perquè les voreres, amb el pas dels anys i la crescuda dels arbres, ja no permeten la seva correcta utilització.

Per això, la pacificació de la rambla ha permès a molta gent moure’s amb més facilitat i creuar el barri de punta a punta amb més tranquil·litat. En canvi, el debat l’hem fet i el continuem fent en funció del cotxe i de per on puc o no puc passar i hem oblidat parlar dels veïns i les veïnes.

D’altra banda, s’hauria de deixar la riera de Sant Cugat com a pas exclusivament de vianants i de serveis (escola, ambulàncies, bombers, escombraries o neteja). En aquest cas, som uns quants veïns que no permetrem que es faci una carretera. A més, crec que per normativa no està permès poder asfaltar l’espai. També caldria il·luminació.

No m’allargaré més, la zona de la riera de Sant Cugat ja fa temps que està en l’agenda d’uns i d’altres i és un debat que fa més de 25 anys que està damunt de la taula. És evident que alguns veïns van aprofitar per allargar els seus dominis i ocupar el marge de la riera, cosa que per normativa ara seria impossible de fer. Aquesta situació fa encara més difícil la solució d’un vial, com fa temps es va projectar.

En resum, fem un debat on les persones estiguin per davant dels cotxes.