Una escala d’alumini de quatre esglaons

Un veí demana més espais públics per practicar esports en el temps de lleure

Era un diumenge al matí d’una tardor brillant i encara el fred no ens havia visitat. A tocar del meu domicili hi ha un col·legi públic. Jo anava direcció a la rambla i veig al principi/final del carrer una parella de joves d’entre divuit i vint anys. Anaven guarnits amb vestimenta esportiva: pantalons, samarreta i sabatilles esportives. Es dirigien amb pas ferm al col·legi, parlant animadament entre ells. El de la samarreta de color verd fosc feia botar una pilota de bàsquet amb insistència sobre l’asfalt, mentre que el company amb samarreta vermella carregava sobre la seva espatlla dreta una escala d’alumini de quatre esglaons. Si anaven a jugar a bàsquet, per què volien una escala d’alumini de quatre esglaons? Crec que ens estaven anunciant i denunciant de forma directa o indirecta una mancança important en la nostra població: la d’espais públics d’esbarjo i esportius, per al públic en general, i els que hi han els trobem tancats.

Deixa un comentari