Gràcies

Divendres passat vaig anar a sopar a una pizzeria i vaig pagar jo. No vaig parar compte de que em faltava la cartera fins diumenge al matí. En verificar que no hi havia moviments a la targeta de dèbit, vaig suposar que alguna persona l’havia trobat. Vaig estar trucant al restaurant dilluns al matí, no fos cas que l’haguessin trobada, però dilluns i dimarts, és tancat. Vaig tornar a casa al vespre i se’m va acudir obrir la bústia, no fos cas…..I allà estava! Imagineu la meva alegria. Amb més raó, vaig tenir la necessitat de trucar la pizzeria per donar les gràcies per tornar-me-la. Quina va ser la meva sorpresa, quan em van dir que ells no havien estat. Alguna persona, anònimament, va invertir el seu temps en anar fins a casa meva i deixar-me-la a la bústia.

I com diu la dita, ‘Persona agraïda, persona ben parida’, li vull donar les gràcies des d’aquest espai: Moltes gràcies a vostè per ser una bona persona; per perdre el seu temps en venir a casa meva; a vostè que no li ha importat, el que hi havia dins. A vostè que ha trobat una cosa que no és seva, i no se l’ha quedat. Vostè sap on visc, jo no, pel que no li puc donar les gràcies en persona. Si no és possible, doncs aquí queda la meva gratitud. No canviï mai. De nou, moltes gràcies.