La sanitat, tres anys després de la pandèmia

No s’ha reconegut prou el paper vital que va tenir la sanitat pública en el control de la crisi

Bartolo Egea, alcalde de Montcada pel PSC

Fa tres anys, concretament el 14 de març del 2020, es va decretar l’estat d’alarma al nostre país per la pandèmia de les SARS COVID-19. Les conseqüències han estat nefastes, més de 120.000 persones van perdre la vida i, entre elles, unes 30.000, en residències de gent gran.
Un país que va fer front a una pandèmia de caràcter mundial, però que va demostrar la importància de la sanitat pública per fer front a aquesta mena de contingències. Els nostres sanitaris es van deixar la vida per atendre les nostres necessitats, també totes les persones que van treballar en supermercats o d’altres tipus d’activitats que van fer que la situació no fos caòtica. Els anomenats treballadors i treballadores essencials. Per aquest motiu i per d’altres més, es va posar de manifest que sense sanitat pública, probablement, les xifres esmentades haurien estat molt majors.
Tres anys després, seguim sense atendre i sense tenir memòria sobre el que va ocórrer no donant la prioritat merescuda a la sanitat pública. Perquè continuï sent de qualitat, universal i gratuïta amb inversió i plans a l’alçada de les circumstàncies. Reivindiquem que es reobrin les urgències nocturnes, ja que som el municipi amb més habitants de Catalunya sense urgències les 24 hores.
També reivindiquem que es millorin i adaptin els serveis essencials d’atenció primària i que, d’una vegada per totes es construeixi l’hospital Ernest Lluch –perquè sí, aquest ha de ser el seu nom. Una necessitat ineludible que hem de reivindicar, ja que a d’altres partits els agradaria que ens convertíssim en un model de sanitat privada.
Nosaltres estarem del costat de les associacions i de qualsevol grup polític que facin d’aquestes reivindicacions un tema de ciutat. Perquè units, som més forts.

Etiquetes:

Deixa un comentari