Orgull de perifèria
La pel·lícula ‘El 47’ retrata. segons Campos .la lluita de molts barris metropolitans i de la nostra ciutat
Setembre dona el tret de sortida al nou curs polític i estem a l’expectativa de saber què ens oferirà l’equip de govern: quina serà la proposta d’Ordenances Fiscals i Pressupostos? Tenen llest ja el Pla d’Actuació Municipal o continuen sense full de ruta ni projecte de ciutat i governant a cop de xarxes? Posaran en marxa d’una vegada el nou Servei de Neteja Viària o haurem d’esperar un any més mentre veiem com els nostres carrers estan cada vegada més bruts?
Així que mentre esperem i no aïllem aquestes i d’altres incògnites d’aquest nou curs, deixeu-nos que us fem una recomanació: aneu al cinema a veure El 47. Una meravellosa pel·lícula que parla de la dignitat de la classe treballadora i de la gent migrant que van ajudar amb la seva lluita a aconseguir serveis públics i millores en els barris més populars. La història dels nostres pares i mares, avis i àvies i de molts veïns i veïnes que van arribar a Catalunya des d’arreu de l’estat. El 47 és la història de la lluita de Torre Baró per aconseguir que el transport públic arribés fins al barri, però bé podrien ser les lluites de molts barris metropolitans i de la nostra ciutat com la construcció de l’Escola Viver, el Soterrament, la reobertura de les urgències nocturnes, el tancament de la cimentera o el mític “Asfaltados sí, polvo no”…
Una emotiva pel·lícula que demostra que als barris populars ningú els ha regalat res i que ens recorda que els drets no estan garantits i que es defensen cada dia.