Amunt les persianes!

Són les vuit del matí. Sec sola en una terrassa del carrer Major. Veig la gent passar, amb les seves vides al damunt. Uns van a agafar el tren, d’altres porten la canalla a l’escola i, alguns, fan un tallat ràpid abans d’apujar la persiana del seu negoci. Els comença una jornada de moltes hores per guanyar sous que sovint només donen per “anar tirant”. Però ells hi són, allà, sempre, amb un somriure, un com estàs o una broma que t’obliga a canviar d’humor encara que tinguis un mal dia. El petit comerç, afortunadament, hi és. Hi és malgrat que cada cop els resulti més difícil subsistir. Hi és per atendre’ns pels nostres noms; hi és per a quan l’edat ja no ens permet agafar el cotxe; hi és per a les compres d’última hora, per donar vida als nostres carrers; hi és per oferir-nos productes de qualitat i de proximitat; hi és per omplir de llums el Nadal (de baix consum, per suposat!), per organitzar fires o perquè puguem sortir un dissabte a fer el badoc davant els aparadors i berenar a la nostra cafeteria preferida. Hi és, sí, però deixarà de ser-hi si no comencem a comprar a Montcada, a fer vida a Montcada en majúscules. És cert que falta oferta i varietat, però és que això, amics, és un peix que és mossega la cua. Si no volem passejar per barriades fantasma, hem de fer poble tant nosaltres, els ciutadans, com les administracions. Els montcadencs som lluitadors incansables. Hem estat capaços d’aturar trens, d’encapçalar reivindicacions veïnals durant anys fins a guanyar els polsos encetats, hem creat associacions de tota mena per tirar endavant projectes que semblaven impossibles, des de refundar la colla castellera fins a organitzar curses multitudinàries contra el càncer de mama. Ara, la lluita que jo us proposo és la d’evitar que aquest enclavament mil·lenari es converteixi en poc més que un lloc on pernoctar. Us hi sumeu?

Articles relacionats

Últimes 48 hores per provar les 21 delícies del Ral·li de Tapes

Lluís Maldonado

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: