Cada dia és el 8 de Març

Un any més, hem commemorat el 8 de març. Els carrers s’han vestit de color lila, les veus de la lluita feminista han ressonat per tot arreu, les manifestacions han acaparat els titulars de la premsa, nombroses empreses han fet campanyes publicitàries i l’emoció i la sororitat han estat ben presents entre nosaltres. I és que el 8M és un dia especial. És el nostre moment, el dia que ens escolten, el dia que més veu tenim de l’any, però… I després del 8 de març?
El 9 de març, les cambreres de pisos continuen atrapades a la trampa del sector serveis, formant part estructural d’empreses que mai arriben a contractar-les, quedant així excloses dels drets que puguin tenir la resta de persones treballadores de la mateixa organització. El 10 de març, moltes dones continuen exercint tasques de cura de manera submergida desprotegides totalment del dret laboral. L’11 de març, el llistat de malalties professionals de l’estat espanyol continua sense contemplar les patologies mentals.
El 12 de març, al nostre país, continuen vivint persones sense dret al vot perquè estan atrapades en la teranyina que suposa la llei d’estrangeria.
El 13 de març, la desigualtat salarial entre homes i dones a Espanya és del 28%. Estadísticament, si mantenim el ritme, faltarien 132 manifestacions més del dia de la dona per arribar a la paritat real.
El 14 de març, les dones migrades de fora de la Unió Europea presenten una taxa d’atur del 59%, i les persones transsexuals, del 80%. I així, podríem esgotar el calendari sumant desigualtats reals, un dia i un altre i un altre, fins arribar al 8 de març de 2024, quan ens tornarem a vestir de lila i sortirem a repetir consignes. I està molt bé, però és que després de més de 160 anys de reivindicacions, aquí seguim. Desiguals, atrapades al terra enganxós, sacsejant-nos els vidres que ens cauen al cap quan unes poques trenquen el sostre de vidre, sostenint els models familiars mitjançant la nostra tasca de cures no remunerada, tan necessària i tan invisible al món.
Aquí seguim. I aquí seguirem, fins que no ens adonem que cada dia és el 8 de març. Que cada dia hem de destinar les nostres forces a lluitar perquè el món sigui més just. Per a totes, per a tots, molt més enllà del gènere.