Dia Nacional de la llengua de signes

Fem passes per no deixar enrere les persones sordes signants

Manuela Valenzuela va llegir el manifest, que va ser traduït simultàniament en llengua de signes catalana

El 14 de juny podrem veure edificis públics il·luminats de color turquesa amb motiu del Dia Nacional de les Llengües de signes. Sí, en plural, perquè a l’Estat espanyol conviuen dues llengües de signes: l’espanyola (LSE), que s’usa arreu excepte a Catalunya; i la catalana (LSC), que només s’utilitza a la nostra comunitat autònoma. I, com el color de la comunitat sorda és el turquesa, s’associa també a les llengües de signes.

Com a curiositat, si bé ambdues llengües estan reconegudes des del 2007, no són llengües oficials de l’Estat; tot i que moltes vegades aquests termes es confonen i, erròniament, es diu que la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana són oficials.

Pel que fa a Catalunya, abans del dia 14, celebrarem el Dia de la Llengua de Signes Catalana. Justament el 3 de juny del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la llengua de signes catalana, en la qual es regula el dret a la seva utilització i els processos i mecanismes per tal de promoure, difondre i defensar aquesta llengua viso-gestual que s’utilitza a Catalunya.

L’LSC ens permet no deixar enrere un dels col·lectius més invisibles de la societat: les persones sordes signants

Lídia Fos, intèrpret de llengua de signes

Ara bé, tot i que durant el mes de juny les llengües de signes tinguin més protagonisme, la llengua de signes catalana és d’ús diari per a moltes persones del nostre entorn. No només persones sordes signants, sinó també professionals que treballen amb ella o familiars i amistats que l’han après per poder-se comunicar millor.
És una llengua més. Però també ens permet no deixar enrere a un dels col·lectius més invisibles de la societat: les persones sordes signants. Sense anar més lluny, el passat debat electoral va ser la primera vegada en la història del municipi que es va interpretar en llengua de signes, permetent que més persones el poguessin seguir i, per tant, facilitant la seva participació en les eleccions municipals.
Afortunadament, cada vegada hi ha més iniciatives que tenen en compte les necessitats de la ciutadania i, gràcies a elles, estem aconseguint una societat que camina cap a un paradigma més inclusiu i on tothom hi pot participar , tot i que de vegades més lentament del que voldríem.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari