Encomanem les ganes de parlar català

M’estimo les llengües, les respecto i les valoro. Soc llicenciada en Filologia Catalana i Filologia Hispànica i admiro la riquesa lingüística dels dos idiomes. Tenir un cervell acollidor de diferents llengües ens dona l’oportunitat d’entendre el món d’una altra manera i jo vaig tenir la sort de néixer en una casa on es parlava català. Quan vaig acabar la carrera, vaig començar a donar classes a persones adultes. Després d’un llarg període de prohibicions, els alumnes no havien pogut estudiar-lo a l’escola, però el parlaven i el volien escriure bé. En alguns casos, provenien de la primera onada migratòria dels anys 50. En d’altres, eren persones nascudes a Catalunya. El resultat de tot plegat va ser una generació amb una base gramatical empobrida pel pes de la història, però amb ganes d’aprendre.
Fa més de trenta anys que em dedico a la professió i a encomanar les ganes d’utilitzar aquesta llengua. Quan un alumne et diu que parlar català ha transformat la seva vida i el fa sentir com a casa, t’adones que han valgut molt la pena tots els esforços.

Context preocupant

Actualment, però, la situació dista de l’evolució que per a mi hauria d’haver tingut aquesta llengua després d’anys d’immersió lingüística. Si bé, més del 90 % de la població de Catalunya entén el català, no arriba ni al 30 % les persones que inicien la conversa en aquesta llengua. Penso que tenim un interruptor que es diu consciència lingüística i que hi ha d’haver un esforç per tenir-lo encès i aprofitar les oportunitats que s’obren pel fet de parlar en una altra llengua. Jo sempre enceto les converses en català i us quedaríeu parats de veure quantes persones el parlen. Només es tracta d’oferir aquesta oportunitat.
Tots els anys de docència m’han posat al davant persones de diferents cultures i condicions socials i amb altres maneres de veure i entendre el món. Amb tota aquesta diversitat, han après el català amb esforç, però amb molt sentit de l’humor, jugant, fent teatre, escrivint poesia, llegint contes, sortint al carrer, anant d’excursió, visitant el patrimoni local i aprenent a estimar la terra que els ha acollit. Cal, però, que totes aquestes persones trobin una escenografia en català quan surtin al carrer: botigues, empreses, administració, escola, amics, plataformes digitals…

‘Una llengua necessita parlants per garantir el seu futur; convido tothom a reflexionar i a actuar’

El món és complex i sovint bipolar, perquè alhora que ens facilita eines tan potents com la IA, ens posa a les nostres mans d’altres eines com els mòbils que fan que deixem d’interactuar amb l’entorn.
Les llengües evolucionen i això les fa riques. Tant el castellà com el català han evolucionat. Si no, ara encara estaríem parlant en llatí. Però una cosa és evolucionar i l’altra és empobrir-se. Cal apostar per les llengües perquè són el vehicle de comunicació més potent que tenim amb el món. Quan una llengua mor, mor tot un univers. Convido tothom a reflexionar i a actuar. Alguna cosa està fallant quan el nivell de català dels estudiants que acaben l’ESO cada cop és més pobre i les motivacions majoritàries per aprendre la llengua són presentar-se a unes oposicions o obtenir el certificat d’arrelament. Una llengua necessita parlants per garantir el seu futur; si no s’utilitza, els títols no serveixen per a res.