Ja n’hi ha prou!

Al llarg de la meva vida, he hagut d’explicar moltes vegades que de Montcada i Reixac només n’hi ha una i no tantes com estacions hi ha. Cert és que Montcada té molt barris, cadascun amb la seva pròpia idiosincràsia i, si a això hi afegim que tenim un municipi completament fragmentat per les diferents infraestructures que el travessen, potser sí que tenen una mica de raó aquells que pregunten, entre la ingenuïtat i la ironia, allò de: ‘De quina Montcada ets?’ En realitat, tots som de la mateixa Montcada: la vulnerable, la que porta massa temps veient com de perillós és conviure amb el tren a peu de carrer. La que porta massa temps esperant un soterrament que mai comença.
Fa pocs dies, la vulnerabilitat va a tornar a fer-se evident amb el xoc a la línia R4 de Rodalies, prop de l’estació de Montcada-Manresa. Tot just passar l’accident, vam tornar a escoltar per enèsima vegada les declaracions dels polítics. Des de l’incident aïllat qualificat per la ministra de Transports, als retrets del president de la Generalitat pel retard en les inversions de la xarxa. Afortunadament, aquest cop no hi va haver víctimes mortals, però 155 ferits de diversa consideració és una xifra prou significativa per no frivolitzar ni tirar pilotes fora.
Segons l’emissora RAC1, aquest accident es podria haver evitat si s’hagués aplicat la nova normativa sobre senyals ferroviàris. No vull estendre’m massa més sobre les especificitats tècniques d’aquesta normativa perquè l’important de la notícia està en que si la normativa no es va aplicar és perquè fa més d’un any que dorm en un calaix del Ministeri. És a dir, que fa temps que hauria d’haver entrat en vigo, però tanmateix no ho ha fet. El per què una norma que ha de garantir la millora de la seguretat no s’aplica és un misteri que potser algú hauria d’explicar.
I altre cop Montcada ha tornat a ser notícia pel mateix de sempre, per la perillositat dels trens i, sincerament, ja n’hi ha prou. En una societat desenvolupada i que ha d’afrontar reptes tan importants com la crisi energètica i climàtica, el tren, com a transport públic és necessari i sostenible, però el que no podem permetre és que la gent s’hi jugui la vida. I a Montcada hem vist ja massa morts a les vies.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: