Parlem del meu carrer

Fa uns quaranta anys que visc a l’avinguda Catalunya, a Mas Rampinyo, i molt ha canviat des de l’any 1982. És un carrer llarg i recte, molts li diem el carrer Major. Fins fa uns anys era l’eix comercial del veïnat, hi havia comerços que li donaven vida: bars, barberies, farmàcia, pastisseria, venda d’automòbils, tallers mecànics, peixateria, sabateries, electrodomèstics, perruqueries, lleteria, forns de pa, bacallaneria, botigues de menjar, carnisseria, merceries, llibreries, estanc, botiga de mobles… segur que me’n deixo alguna. Eren altres temps, malgrat que hi havia menys població, l’avinguda tenia vida.
El meu és un carrer on dominen les cases de dues plantes i on destacaven i, encara ho fan, l’edifici centenari de La Unió i la plaça d’en Salvador Espriu, aquesta amb un disseny que no agrada a la majoria de veïns i veïnes des de la seva darrera remodelació.

Ara, en certs moments, en què no hi passa ningú, sembla un carrer fantasma, amb un silenci només trencat per la gran quantitat d’ocells que habiten en els arbres, o pels vehicles i motos que es pensen que la recta del carrer és la d’un circuit de competició.

El que anys enrere tenia comerç i vida ara sembla un carrer fantasma

Actualment, si hi donem un cop d’ull, observem un munt de persianes d’antics comerços tancades, habitatges tapiats i deshabitats i d’altres ocupats, terrenys sense edificar, un edifici que fa anys que està a mig fer. És un carrer que s’està degradant, que pateix l’incivisme de certs propietaris de gossos, que no recullen els excrements ni renten amb aigua els pixats, i dels que creuen que les voreres són abocadors de deixalles.

Futur

L’avinguda necessita urgentment un pla d’acció. De fet, el nucli antic del veïnat ha quedat aïllat, hi ha dificultats de mobilitat entre les diverses zones que el formen. Tant els vehicles, com els vianants no ho tenim fàcil. Als dos extrems del carrer hi ha dos passos amb ascensor i, en ambdós casos, l’incivisme i les avaries fan que els veïns i veïnes haguem que donar la volta per llocs que no faciliten la mobilitat.
Al Ple de febrer, es va aprovar restringir l’habitatge en planta baixa als eixos comercials del municipi i es va anomenar l’avinguda Catalunya com d’un d’aquests, tot i que després, la dada es va rectificar en els mitjans –desconec si també en l’acta de la sessió.En qualsevol cas, crec que seria una gran equivocació impedir fer habitatges a locals tancats si els propietaris ho volen fer (quedi clar que no tinc cap local ni interès econòmic en la zona) i sempre complint les normatives, ja que el veïnat i el municipi necessiten nous habitatges.

Una manera de dinamitzar el carrer i el veïnat seria donant-li vida, que hi hagi moviment. Visualment i socialment el comerç és compatible amb els habitatges i aquest carrer necessita canvis, millores, cal trobar-hi solucions, demanar el parer als que hi vivim i posar en mans de persones qualificades les alternatives a portar a terme.

Segur que d’altres veïns i veïnes tenen més coses a dir, us he parlat del meu carrer, com podria fer-ho d’altres de Mas Rampinyo perquè tinc la sensació que no es fa tot el que caldria. Proposo als polítics que passeu a peu per l’avinguda i observeu les peculiaritats de la mateixa en companyia d’experts. No deixeu passar el temps, no sigui que fem tard.