Pintades, no gràcies!
Cal més fermesa davant el problema? S’han de sancionar aquests fets? Hem de ser permissius? S’han de facilitar espais perquè es puguin realitzar aquestes pintades? Tot s’hi val o cal més vigilància ja sigui presencial o per càmeres …?
Només cal donar un cop d’ull al nostre entorn per comprovar com hi ha persones que no saben ni volen tenir respecte vers la propietat privada ni pública. Es creuen amb la potestat d’embrutar i empastifar tot el que els hi vingui en gana, ja siguin parets, façanes, mobiliari urbà, vehicles …
Les causes són diverses: en senyal de protesta, per expressar la seva vena artística, perquè consideren que estan en el seu dret de fer el que vulguin, per cridar l’atenció, per molestar, perquè son antisistema o perquè consideren que la llibertat d’expressió els empara.
És evident que aquesta brutícia no té res a veure la pintada o grafit feta per artistes urbans, que compten amb el vist i plau dels propietaris de les parets i espais. Hi ha autèntiques obres d’art a la vista del públic i formen part del patrimoni i de la cultura .
Ens trobem amb pintades arreu del municipi. La neteja i restauració dels espais afectats suposa una despesa considerable de diners públics i privats. Soc conscient que és un grup reduït de persones la que es dedica a degradar el paisatge i contaminar visualment, però malauradament aquestes accions perduren amb el pas del temps, essent molt difícil la seva radicació.
Hi ha pintades que fan apologia d’odi, a la violència, a la discriminació, que són inadmissibles i que amb celeritat han de ser esborrades i netejades. Cal investigar els actes vandàlics, buscar solucions per evitar al mínim els danys, no és fàcil però cal trobar solucions.
Em sorgeixen una sèrie de preguntes: Cal més fermesa davant el problema? S’han de sancionar aquests fets? Hem de ser permissiu? S’han de facilitar espais perquè es puguin realitzar aquestes pintades? Tot s’hi val o cal més vigilància ja sigui presencial o per càmeres …?
Hi ha qui pensa que no cal donar-hi tanta importància, que hi ha accions incíviques més preocupants, com la d’abocar deixalles a qualsevol indret, la trencadissa de vidres i mobiliari públic, accionar els botons per aturar les escales mecàniques o destrossar els ascensors , no recollir ni netejar els excrements que deixen el gossos per les voreres,parcs, etc… però ja és motiu d’ altres escrits o debats.
Incendi en un solar proper als blocs Sivis
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
