T’estimo, no t’estimo…

A Montcada hi ha registrades 186 associacions de diferents àmbits. Totes tenen una cosa en
comú: persones que ens regalen el seu temps

Participació de joves a iniciatives de difusió dels instituts
Mario Manzano

La meva relació amb Montcada és com la d’aquell qui esfulla una margarida: t’estimo, no t’estimo, t’estimo, no t’estimo… Però, al final, sempre em queda a les mans el pètal de t’estimo.

Està clar que la nostra relació no és perfecta, però quina ho és? No conec cap amor que hagi durat si no s’ha cuidat, si no s’ha lluitat per ell. I a Montcada hi ha molta gent que lluita cada dia per fer de la nostra ciutat un lloc del qual ens en puguem enamorar. Fa uns dies parlava dels comerciants i avui és el torn de les associacions, concretament de les 186 que consten al registre d’entitats municipal. En tenim de tot tipus. N’hi ha d’esportives, de lleure, de veïns, de comerciants, de dones, de pares i de mares… N’hi ha que treballen per promoure la cultura o mantenir vives les nostres tradicions; d’altres han nascut amb la vocació d’ajudar les persones i, fins i tot, en tenim una que ens fa de memòria col·lectiva.

‘El projecte Servei Comunitari és la llavor d’on germinaran ciutadans altruistes’

Tanmateix, totes tenen quelcom en comú: persones que ens regalen el seu temps i treball amb tanta generositat que costa trobar una paraula diferent a gràcies per referir-se a elles. Fa uns anys, algunes escoles vam començar un projecte anomenat Servei Comunitari, l’objectiu principal del qual era que l’alumnat de 3r o 4t d’ESO realitzés, com a mínim, deu hores de voluntariat al seu poble o ciutat. Temps després, el departament d’Educació el va incloure com a obligatori al currículum d’aquests cursos. Des del primer minut, es va convertir en una de les meves matèries favorites. Allò que aprenen amb aquesta experiència és tant o més valuós que el Teorema de Pitàgores o les regles d’accentuació. És la llavor d’on germinaran ciutadans altruistes i implicats socialment. Veig amb orgull com alguns exalumnes ja formen part activa del nostre teixit associatiu. I és que molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites pot canviar el món.

Deixa un comentari