L’espoli del llentiscle

Fa temps que s’ha fet habitual veure pels boscos de Montcada i Reixac i altres contrades a grups de persones que tallen les tiges d’un arbust formant grans feixos–alguns de més de 50 quilos. Es tracta del llentiscle (Pistacia lentiscus) un arbust mediterrani, que forma part del sotabosc, les màquies o les garrigues, de gran fructificació que proporciona aliment a molts animals i protegeix el sòl de l’erosió, a més de mantenir la humitat del terra, en reduir la radiació solar. Actual­ment, el llentiscle no gaudeix que cap protecció, però sí que té un valor comercial. Se n’extreuen principis actius per a la indústria odontològica, a més de tenir un ús important en el sector de la floristeria. Per tant, els espoliadors en treuen un aprofitament econòmic i és a l’engròs, és a dir, quant més es recol·lecta, més es guanya. Per aquesta circumstància, s’ha pogut constatar que la majoria d’aquestes persones són migrants i són sistemàticament explotades per majoristes, sense cap contracte laboral ni reglamentació de l’activitat.

A banda del drama social, aquesta recol·lecció intensiva, provoca un impacte molt potent sobre la planta, ja que és literalment espoliada del nostres boscos. Algunes entitats ho han posat en coneixement del Departament d´Agricultura de la Generalitat de Catalunya perquè decreti i reguli la seva recol·lecció, de moment sense cap resultat. L’única eina efectiva per reduir de moment aquest espoli és l’aplicació de les Ordenances dels Parcs Naturals que prohibeixen la recol·lecció d’espècies vegetals per a usos comercials.
Mentrestant, el nostres boscos continuen sent esquilmats i el llentiscle, espoliat.