Reflexió sobre el pacte d’asil de la UE

El passat 20 de juny, com cada any, vam celebrar el Dia Mundial del Refugiat, designat per les Nacions Unides en reconeixement de les persones refugiades i desplaçades al voltant del món fugint de guerres, persecucions i fam. Com a Montcada Solidària, vam participar en els actes organitzats per la Regidoria de Cooperació i Solidaritat a la plaça de l’Església.

Es tracta d’una jornada per promoure la comprensió i l’empatia cap a les persones refugiades, en consideració a les dures circumstàncies en les quals es
troben i a les dificultats que han d’afrontar per reconstruir de nou la seva vida.

D’acord amb la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada el 10 de desembre de 1948, totes les persones refugiades han de gaudir dels drets i llibertats fonamentals, que han de ser respectats en tots els territoris. En la pràctica, això queda ben lluny de la realitat.

El Nou Pacte Europeu de Migracions i Asil, aprovat després de tres anys de dures negociacions, culmina 25 anys d’impàs en el procés de construcció de les polítiques de migració i asil de la Unió Europea. Malauradament, el resultat de l’acord avala els posicionaments més conservadors des de l’òptica de la seguretat, que criminalitza les migracions i el refugi, en lloc d’establir mecanismes que permetin compartir responsabilitats en l’acollida entre tots els estats membre i harmonitzar els procediments en matèria de migració i asil. Aquesta falta de voluntat política de la UE té un impacte negatiu en les vides de les persones, des d’aquelles que es veuen obligades a fugir i no disposen de vies legals i segures per fer-ho, fins aquelles que aconsegueixen arribar a Europa després de sofrir nombroses vulneracions de drets,
passant pels milers que cada any moren ofegades en el mar o travessant deserts.

El Pacte s’ha elaborat i negociat al llarg dels últims anys amb poca participació de les organitzacions
de la societat civil que defensem els drets humans de les persones migrades i refugiades i que tenim una àmplia experiència en l’acollida i l’atenció de les seves necessitats.

L’enfocament s’ha centrat en un augment de les mesures repressives per impedir a les persones l’arribada al territori europeu. A més, la normativa estableix un vincle directe entre els procediments d’asil i de retorn, fet que pressuposa que la majoria de sol·licitants de protecció internacional no són susceptibles d’obtenir-la, reforçant la idea de l’Europa fortalesa. Malauradament, lluny de resoldre el problema migratori de les persones desplaçades i el drama humanitari que això provoca, el Pacte d’Asil de la UE el
que fa és agreujar-lo. La nostra responsabilitat és denunciar-ho i treballar per canviar-ho.