Tanta feina per fer

Per motius professionals, en les darreres setmanes he hagut d’anar a Andalusia diverses vegades. Una d’aquestes va passar a mitjans de març quan vaig fer parada en un hotel de la Costa del Sol. Tot i que encara l’hivern presidia la fulla del calendari, aquella tarda malaguenya era lluminosa i càlida, però jo tenia feina endarrerida i em vaig tancar a l’habitació, renunciant a un bon sopar amb els companys, després d’una llarga jornada de rodatge. Passades les 22 h vaig baixar a la cafeteria a fer un mos. Tots els que
allí estaven, menys el cambrer i jo, eren turistes escandinaus buscant un sol que als seus països és fa car de veure. Al poc, una parella que s’asseia al meu costat a la barra se’m va adreçar amb un espanyol força correcte: -Periodista? van dir – Sí, com ho saben? vaig respondre -Per les càmeres, hem vist com les baixaven del cotxe quan han arribat -Ah, doncs ja veuen que ens costa passar desapercebuts…-Un reportatge sobre la sequera? van preguntar -No, però què els fa pensar que estic aquí per la sequera? vaig dir encuriosida -Perquè fa anys que venim aquí a jugar al golf i estem veient els efectes de la manca de pluja, la gespa enguany està fatal -Ja veig -vaig dir- però, malgrat tot, vostès continuen venint a jugar al golf que requereix molta aigua en una terra que no la té.

Van callar i jo no volia continuar la conversa, estava cansada i pendent de les notícies que m’arribaven d’un hospital de Barcelona on una companya estimada agonitzava. Es deia Mària Sánchez, una excel·lent periodista que entre d’altres coses va ser la directora fundacional d’ “El Escarabajo Verde” de la 2 de TVE, el primer programa d’ecologia i medi ambient de la televisió a Espanya. D’això fa més de 25 anys i ella em va passar el relleu a la direcció, cosa que me n’enorgulleix. Potser per això, de tornada a l’habitació vaig dedicar-li aquest pensament, tot i saber que demanava un impossible: “no marxis encara Mària, hi ha tanta feina per fer”. La Mària va morir aquella nit, però la resta encara tenim molta feina. L’aigua que hi ha al planeta sempre és la mateixa. No n’hi ha més, pensem-ho cada cop que la malgastem.